vambe.cat

Any de neu, any de Déu!  Per Sant Vicenç, l'aigua corre pels torrents. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Refranys que aquests dies van de boca en boca, propagats per una meteorologia que, pel que fa a mi, m'ha traslladat unes quantes dècades enrere, quan era habitual que la neu enfarinés el Lluçanès un parell o tres de cops cada hivern. El canvi climàtic avança, i potser per això m'ha sorprès aquest gener tan convencional, tan clàssic, tan fred i humit. Val a dir que només per l'aigua i la bona saó, ja hi firmo! Però aquest gener no només serà recordat pel fred, sinó també pels accidents ferroviaris i la implosió d'anys i més anys de colonialisme imperialista, d'allò que en termes més eufemístics s'anomena «dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya». El 7 de febrer, a les dotze del migdia, està prevista una manifestació que té per objectiu posar el focus en l'arrel del problema i dir, un cop més, pro...

El 2026 ha començat convuls i amb alguns comiats, entre els quals el de l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (1933 - 2026) i el del poeta berguedà Climent Forner  (1927 - 2026). A mossèn Climent Forner el vaig conèixer personalment el 6 de juliol del 2013, amb motiu del XIX encontre literari 3 veus 3 estils   a Sant Pere de Casserres . Puc dir que el vaig sorprendre recitant de memòria un poema que ell mateix havia escrit anys abans, per encàrrec dels organitzadors de la festa anual de la família Pujol, de la qual formava part, per adopció, l'àvia Núria. Era un poema tan ben trenat i rimat que, sense pretendre-ho, el vaig rellegir unes quantes vegades i encara el tinc gravat a la memòria. Deia així:  « Si el nom Pujol significa / un puig petit, els Pujol / ja formem una muntanya / cim de cims, molt alterós. / Entre tots, pares i avis, / fills i nets, germans, nebots / cosins i tota la resta / aixequem, graó a graó, / una torre alta, tan alta / que a Valls no la fa...

  I ja en van trenta, que no són pocs! Ha plogut molt des d'aquell verset del 1996, tan senzill com descriptiu.  « Nadal, joiós Nadal,  un estel t'il·lumina.  Jesús neix al portal  amb Josep i Maria ... » De l'espiritualitat als paisatges lluçanesos, després el vessant social, la nostàlgia, la tristor d'alguns anys una mica més foscos, més tard els tòpics nadalencs i aquests últims anys, versots humorístics i rondalles.  El poema d'enguany segueix les petjades del conte en vers de l'any passat, Temps era temps , però amb la taula com a epicentre d'aquests dies. I la composició audiovisual s'ha elaborat amb imatges cedides per la Maria Àngels Parareda , que ens proposa un viatge al passat per viure amb més sentit el nostre present. I un any més, el compta amb una citació prèvia com a petit homenatge a algú traspassat aquest 2025. Ja que la proposta d'enguany és donar un cop d'ull enrere, m'ha semblat escaient que la citació fos d'un humori...

L' adeu Andreu  acomiada la Festa Major de Sant Andreu, i amb ella s'acaba el penúltim mes de l'any. Tot i que fer balanç és una manera poc dissimulada d'exhibir medalles autoimposades, cal admetre que va bé per fer repàs i veure què s'ha fet o assolit al llarg d'un determinat període. En aquest cas, el 2025. I, d'altra banda, penjar-se alguna medalla de tant en tant no fa pas mal a ningú. Si no, que li ho diguin al Màgic Andreu 😊 Aquest 2025 he posat al cabàs les següents fites: 1)   Dos premis literaris : el premi especial de Relat Negre del Concurs de contes i narració breu Víctor Alari i el premi de poesia Enric Homet dels Premis Literaris de Sant Narcís. 2)   La participació, com a membre del jurat, en tres certàmens literaris , dos dels quals de nova creació: el concurs Narracions per no oblidar, el I Premi Ignasi Iglésias de Narrativa i la quaranta-setena edició dels Jocs Florals de la Tardor. En total, més de dos-cents cinquanta originals llegits, q...

Ha passat un any d'ençà de la devastadora gota freda que va assolar el País Valencià. El drama continua ben viu, i el dol no està tancat. És un dol llarg , com vaig dir en el poema d'ara fa un any. Ho mantinc. El dol és massa llarg.  Amb tot, potser a empentes i rodolons, la vida continua. Aquest octubre ha passat de pressa, amb activitats laborioses encara que de poca projecció, de moment. El dilluns 20 d'octubre, els membres del jurat del I Premi Ignasi Iglésias de Poesia ens vam reunir per decidir els guanyadors del certamen, uns guanyadors que es donaran a conèixer el pròxim 14 de novembre, a les sis de la tarda, en un acte a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra de Sant Andreu. La participació ha estat extraordinària; se'n donaran a conèixer més detalls el dia del lliurament dels premis. També ha estat un èxit de participació la 47a edició dels Jocs Florals de la Tardor , convocats per l'Associació ACA. En aquest cas, està previst que el consistori es reun...

El «cicle escolar» que estrena el setembre ha començat amb un petit reconeixement literari a Viladecans. En el concurs anual que convoca el Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, el poema Un lloc al món ha estat distingit amb un dels premis d'honor que concedeix l'entitat. Aquesta és la novetat al web que us convido a llegir i, si voleu, també a escoltar, ja que el trobareu en la llista d'àudiopoemes del meu canal de YouTube.  Val a dir que aquesta mateixa entitat m'ha concedit un altre reconeixement, en aquest cas no literari, però igualment molt especial. En el mateix acte de lliurament dels guardons, que va tenir lloc el passat 6 de setembre, vaig rebre la dignitat de membre del Capítol Nobiliari, en qualitat de cavaller, amb el número 156. És una distinció que procuraré portar amb orgull per ser-ne mereixedor en tot moment. Des d'aquí, i novament, la meva gratitud per aquest reconeixement. D'altra banda, l'últim dissabte de...