vambe.cat

Estem a les portes d'un segon Nadal atípic. Malauradament, els contagis van a l'alça i els confinaments estan a l'ordre del dia, però això no podia ser  un obstacle per escriure uns quants versos amb l'objectiu de desitjar-vos unes  bones festes i un any nou més tranquil, saludable i feliç.  Com ja vaig fer l'any passat, i també el 2013, he inclòs una cita introductòria al poema, que es titula Cuidant l'anhel . Aquesta menció pretén recordar i homenatjar qui l'ha escrita. En totes tres ocasions, les cites hauran estat de persones traspassades durant l'any que s'acaba. El 2013 fou la poetessa i bibliotecària Joana Raspall. L'any passat, l'admirada i veterana actriu Montserrat Carulla. Enguany, la cita és del poeta i artista plàstic Josep Colet i Giralt. A totes aquestes personalitats, i a moltes altres que la limitació de l'espai no em permetria citar, el meu sentit homenatge. Però en la present felicitació hi ha una segona novetat que rep...

Les notícies dels últims dies han evidenciat que la llengua catalana té, al seu voltant, un camp de mines. Alguns exemples concrets dels obstacles que embardissen el present i el futur del català els trobem en les plataformes audiovisuals, en els percentatges a les escoles, en el seu ús residual en classes universitàries i en els pocs incentius que conviden a utilitzar-lo. En aquest context, em permeto la llicència de transcriure els dos primers paràgrafs del pròleg que vaig escriure pel llibre Gèneres Narratius , editat per l'Associació de Relataires en Català (ARC). Diuen així: Diversos indicadors il·lustren un fet ben conegut i preocupant: la mala salut de ferro del català. La nostra llengua mil·lenària està perdent usuaris a les zones més urbanes i a les perifèries de les grans ciutats. Això ens hauria de fer reflexionar. Negar el dret a la comunicació en un idioma tan ric i obert com el nostre mereix molt més que un toc d’atenció. I dic «negar el dret» perquè els catalanoparla...