vambe.cat

  El març sempre és un mes intens d'activitat literària. Molts certàmens, massa i tot pel meu gust, es convoquen amb motiu de la diada de Sant Jordi. Sempre he defensat que els concursos permeten avançar en el progressiu camí per donar a conèixer una manera d'escriure. D'altra banda, els concursos també serveixen d'incentiu i ajuden a planificar algunes creacions literàries. És per tot això que procuro participar-hi assíduament.  D'altra banda, també animo a totes les persones que gaudeixin de l'escriptura creativa a fer aquest pas. Cal perdre la por a deixar que l'obra faci el seu camí fora de l'entorn estrictament privat de l'autor. Així mateix, també s'ha de mantenir la moral alta. Al cap i a la fi, no aconseguir un premi no significa perdre'l, sinó assumir que no s'ha convençut un jurat i que l'obra pot tenir altres oportunitats més endavant.  No m'allargaré, doncs, en aquesta nova entrada al blog, ja que aquest mes se'm g...

  Escric aquesta nova entrada al blog el dia de Santa Àgata , patrona de Prats de Lluçanès. Tal dia com avui de fa tres-cents nou anys (el Tricentenari ens comença a quedar lluny), les trobes borbòniques de Felipe V van arrasar i cremar, per primer cop, la vila de Prats de Lluçanès. Dic  «per primer cop» perquè aquell mateix any hi van tornar. De resultes d'aquella feta, van quedar poques cases dempeus. Tan poques que es podien comptar amb els dits d'una mà.  Temps a venir, Santa Àgata es va convertir en la patrona de Prats, tot un símbol de resistència i de memòria col·lectiva. Cada cinc de febrer, al migdia, es rememora aquella tragèdia amb un repic de campanes d'una hora llarga. Aquests últims anys, la diada es completa amb altres actes per recordar tot el que es va perdre aquell fatídic moment en què el rei borbó va vèncer a sang i fetge. Tanco aquest parèntesi d'història amb una invitació. El pròxim dissabte, 11 de febrer, tindrà lloc la ruta literària organitzada ...

L'any nou ha començat després d'unes festes nadalenques en què s'ha parlat poc de la COVID i molt de les crisis, tant de l'econòmica com de la climàtica. Poca aigua i un temps massa càlid per l'època de l'any. Les previsions auguren un canvi a partir de la segona quinzena d'aquest mes, però calen moltes pluges per pal·liar la situació actual. És possible que el canvi climàtic sigui un dels temes de conversa en el marc de la ruta literària que es farà a Avinyó el segon dissabte de febrer, si les circumstàncies ho permeten. Aquesta ruta, emmarcada en el projecte Biblioteques amb DO, té per objectiu agermanar la creació literària i el món del vi. Per tant, la vinya i la viticultura (és a dir, el treball de la terra) hi tindrà un pes molt important. D'aquesta activitat, ja en donaré més detalls en la pròxima entrada al blog. Un any més, he pogut constatar que els accessos al www.vambe.cat s'han disparat aquest passat desembre. Qui ho ha fet possible és...

L'objectiu d'aquesta breu entrada al blog és desitjar-vos molt bones festes i un venturós 2023. Malgrat totes les circumstàncies, espero que pugueu viure un Nadal tranquil i feliç, amb la il·lusió de projectes vitals que us omplin i amb la força de totes aquelles persones que teniu al vostre costat. El poema d'enguany es titula Un gest precís . Com he fet aquests dos últims anys, i també el 2013, el poema té una part introductòria a tall d'homenatge. L'any 2013 vaig incloure una citació de la poetessa i bibliotecària Joana Raspall (1913-2013). El 2020, les paraules extractades foren d'un llibre de la gran actriu Montserrat Carulla (1930-2020). L'any passat, el fragment citat era el clímax d'un poema de l'artista plàstic Josep Colet i Giralt (1935-2021). Enguany, no podia faltar un sentit reconeixement a la cantant Núria Feliu (1941-2022), ni tampoc un record per l'entranyable actriu Angela Lansbury (1925-2022). A totes aquestes personalitats, i a...

Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer , dèiem a casa. I ja l'hem deixat enrere, aquest penúltim mes de l'any. La pròxima entrada al blog ja serà per desitjar-vos unes molt bones festes. Com en aquests darrers anys, el poema nadalenc tindrà una obertura a tall d'homenatge. Fa dos anys, vaig citar unes paraules de la gran actriu Montserrat Carulla (1930-2020). L'any passat, vaig arrencar amb un extracte poètic del mestre i poeta Josep Colet i Giralt (1935-2021). Doncs bé,  com podreu veure ben aviat, a quest 2022 el poema tindrà dues citacions. També us puc anticipar que el vídeo ha estat elaborat amb imatges cedides per Maria Mayans Font, autora de magnífiques instantànies que difon a les xarxes socials Instagram i Facebook . Moltes de les seves imatges han passat per l'espai del temps de TV3. Així mateix, han aparegut en diversos mitjans culturals i turístics. Sens dubte, ha estat un privilegi que la Maria m'hagi permès utilitzar algunes de les seves ima...

Crec que correspon començar aquesta nova entrada al blog amb un incís a tall de reconeixement. Una de les meves primeres novel·les, encara molt condicionades per la meva afició pel gènere detectivesc, fou Des de la mort amb amor . La trobareu en algunes biblioteques, i també la podeu llegir sencera a https://www.vambe.cat/obres .  Doncs bé, aquesta trama, parcialment ambientada en una casa d'estiueig a la Costa Brava, tenia com a protagonista una espècie de Jessica Fletcher a la catalana: l'Elionor Amarils, catedràtica emèrita d'Història de l'Art. En cap moment vaig dissimular la font que m'havia inspirat aquest personatge. Per això, a la primera part de la dedicatòria que consta al principi de la novel·la, hi figura, ben efusivament, una menció expressa a l'actriu Angela Lansbury .  Gairebé ha arribat als noranta-set anys. En tot cas, l'element més envejable és que ha estat en actiu fins al final. Per tant, i amb aquestes línies, em permeto la llicència de ...

Entenc prou bé les lamentacions sobre la manca de temps de les persones que duen a terme o volen emprendre projectes creatius. És complicat perquè, ben mirat, ens exigim molt. Fora de qualsevol context laboral o professional, ningú no ens demana que escrivim, que pintem, que sortim a fotografiar, que ens dediquem a l'artesania o que cultivem un jardí. Tot això és per recrear-nos, per adobar la rutina amb un polsim d'autoafirmació i per gaudir una estona d'allò que més ens plagui fer. Tanmateix, també en aquestes facetes volem innovar, trobar nous estímuls i assolir objectius. Tot això requereix temps. Doncs bé, aquest temps és essència de qualitat de vida en estat pur. Cal trobar-lo i esprémer-lo. Ara bé, com dic, ens autoexigim molt, i això, malauradament, ho complica tot.  Un recent canvi de lloc de treball m'ha permès millorar en la meva carrera a l'administració pública. Quinze anys després d'haver aprovat les oposicions, he tingut l'opció d'un ascen...