vambe.cat

  No sé si tota cuca viu, a l'estiu, però sens dubte, és temps de pausa, que ja és un repte. El maig ha estat un mes farcit d'assajos teatrals, i tots ells amb la vista posada en els caps de setmana del 7 i del 14 de juny, dates de la nova temporada d' Una nit d'estiu de somni , l'adaptació lliure de la versió sagarriana del clàssic de Shakespeare que, un any més, torna a La Lira de Sant Andreu. Ja està tot a punt per A la primera funció, que tindrà lloc a partir de les vuit del vespre. Queden poques localitats lliures, i quasi totes en diumenge al matí. No us ho perdeu! Però entre assaig i assaig, també hi ha hagut espai per a alguna funció. El 13 de maig vam oferir el recital del Refugi poètic a La Torre de la Sagrera , amb un públic entregat que va fer possible una tarda memorable. Pocs dies abans, el dissabte 10 de maig, es van lliurar els premis de la primera edició del concurs Narracions per no oblidar , convocat per la Somni'TS. Una bona participació amb...

L'abril ens ha deixat una pèrdua important: la de Montserrat Úbeda . La vaig conèixer quan la Llibreria Ona era a Gran Via. La seva mort deixa un buit que no es podrà cobrir. Tanmateix, en romandrà el llegat, no només el record. Tot el que feia era viure amb convicció de país, cultura i llibertat. Actualment aquestes tres banderes són més importants que mai. Si algun dia es repleguen, deixarem d'existir. Gràcies pel teu testimoniatge i la teva integritat, Montse. Allà on siguis, que la terra et sigui lleu. Quan el 2010 es va tancar el primer local de la Llibreria Ona, vaig escriure uns versos que ja donava per perduts. Els he retrobat després d'una estona de regirar el correu electrònic, i els he incorporat al web, concretament a l'apartat Petits homenatges . M'ha semblat que aquest era el lloc adient. Aleshores em vaig acomiadar de la Llibreria Ona, però va tornar. Ara aquest comiat és per a la Montse. El seu record estarà present en qualsevol acció per la llengua...

De mica en mica, s'imposen els colors vius i variats de la primavera. Camps i boscos, ben regats, cobreixen un paisatge que aviat serà encara més verd, quan els roures comencin a brotar. Diuen que ha estat el març més plujós d'aquests últims vint-i-cinc anys; les basses i els recs en donen fe, però tant de bo no oblidem que l'aigua és un bé escàs, i cada dia ho serà més. El Lluçanès comença a tintar-se de colors primaverals: el blanc dels arços, el groc de la colza, el verd en diversos escalats... Molts d'aquests colors estan presents en les fotografies de la Maria Àngels Parareda, una selecció de les quals es troben exposades al claustre de Lluçà amb poemes que he escrit al llarg de més de vint anys. Aquesta exposició, titulada Torno a casa , estarà disponible fins després de Setmana Santa. Per tant, si la voleu visitar, podeu acostar-vos al monestir tant per Rams com per Pasqua. La inauguració de l'exposició el passat 29 de març va ser un acte senzill, però animat...

  Aprofito aquests dies de pausa en els assajos teatrals per centrar-me en l'escriptura. No és fàcil, però d'idees no en falten. Voldria dedicar-hi més temps, però ai las! En queda tan poc, de temps, al cap del dia...  I malgrat que l'agenda està força buida, sí que hi ha un projecte que està en marxa i que em fa molta il·lusió de comunicar. El pròxim 29 de març (dissabte), a la una del migdia, inaugurarem al claustre de Lluçà l'exposició titulada Torno a casa , amb fotografies de Maria Àngels Parareda per il·lustrar poemes meus. L'origen d'aquest projecte és un audiovisual amb una entrevista sobre l'escriptura i la poesia que la Maria Àngels em va fer poques setmanes enrere. El vídeo, enregistrat i maquetat pel Jordi Camps del Vilaró, és un exercici de reflexió personal sobre la meva relació amb l'escriptura creativa. En l'acte del pròxim 29 de març està prevista la projecció, en primícia, d'aquest audiovisual, que es trobarà disponible a YouT...

No és habitual tenir l'agenda buida d'actes a curt i a mitjà termini, tal com em passa ara! Després de l'èxit d'aquesta primera temporada de Els herois de Sant Andreu , l'únic que puc afegir és que la repetirem a la tardor 😊. I abans d'acabar el curs escolar, repetirem Una nit d'estiu de somni , versió lliure de l'obra de Shakespeare.  Aquest passat 30 de gener també he tingut l'ocasió de participar en una nova presentació de Fang a les mans , l'obra biogràfica i poètica de l'artista Elisenda Sala . Aquestes presentacions, amb recital inclòs, s'han convertit en esdeveniments emblemàtics amb un gran nombre d'assistents. I encara no s'han acabat, les presentacions de Fang a les mans ! Pel que fa a les futures activitats, encara està pendent de programació  l' acte poètic a Lluçà en el marc del qual es projectarà l'entrevista que em va fer la Maria Àngels Parareda i que va enregistrar el Jordi Camps, del Vilaró. També es pre...

Com que el 2025 promet ser un any mogut a escala internacional, procurarem viure'l amb tanta calma com es pugui a escala local. Això sí: caldrà estar amatents per no caure en la trampa d'acceptar determinades situacions com a mals menors. En tot cas, comencem l'any amb la proclama dels Obeses: ens en sortirem! Abans d'entrar en matèria amb l'activitat d'aquest mes i la novetat al web, vull manifestar la meva alegria i el meu agraïment pels dos èxits d'aquests últims dies. D'una banda, la presentació de Vides tranquil·les a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu. L'acte, molt concorregut (hi van acudir una cinquantena de persones), va ser magníficament conduït per la Mercè Bonet i el Pep Salvat, amb la intervenció sorpresa de la Montse Assens. Us n'adjunto algunes fotografies. El segon èxit és l'extraordinària acollida de la nadala d'enguany, Temps era temps... Els accessos al web aquest passat desembre van experimentar un augment ...

L'any ha passat rabent, i ja tornem a tancar el cicle amb unes noves festes de Nadal. Un any més, mantinc la tradició d'escriure uns versos que em plau compartir amb vosaltres.  El vídeo d'enguany, amb una picada d'ullet a les puntaires de Prats de Lluçanès, compta amb imatges cedides per la Fina Crispí Rovira. Algunes imatges resultaran familiars a pradenques i a pradencs. Pel que fa al petit homenatge en forma de citació, la decisió ha estat difícil. Aquest 2024 han traspassat persones molt notables en el món de la cultura, entre les quals els poetes Àlex Susanna i Josepmiquel Servià. Finalment, el text escollit és una reflexió de l'actriu Maggie Smith (1934-2024), una gran mestra de l'humor sarcàstic. Com vaig comentar en els versots de l'any passat, dedicats a Francisco Ibáñez (1936 - 2023), « que l'humor no falti a casa –a cap casa, si pot ser– ».  I pel que fa al poema, és un petit conte de Nadal que he titulat Temps era temps... Que el nou any ens...