Novetats al web (31.08.2025)

Normalment, l'entrada mensual al blog la publico a principis de mes. Tocaria publicar aquesta nota, doncs, a principis de setembre, però m'avanço unes hores. La raó és ben senzilla: encara em queden uns dies de vacances, i estaré absent aquesta primera setmana de setembre. D'altra banda, enguany he escrit un nou poema amb motiu de la Diada, la meva particular manera de convidar-vos a gaudir-la i a ser-hi per reivindicar els drets inalienables del nostre poble. Però anem a pams i comencem fent un petit repàs de l'agost.

Els dos actes literaris en els quals he participat, un d'ells en qualitat no només de rapsode, sinó també d'organitzador, han transcorregut de manera satisfactòria i agradable. Les Àgores Poètiques de Cadaqués han arribat a la seva quinzena edició en plena forma. Enguany, això sí, amb algunes absències importants. Entre d'altres, vam trobar a faltar, i molt, l'Àngels Freixa i la Maria Cucurella. Una abraçada ben forta a totes dues!  

Pel que fa a la primera edició de Versos al monestir, va ser una sort immensa comptar amb el Marc Freixas i la Mireia Pujol. Juntament amb un públic molt animat, vingut d'arreu de la comarca i fins i tot de més enllà (Sant Andreu, de Premià de Dalt...), van fer possible un recital memorable. I gràcies al Jordi Camps, del Vilaró, el tenim enregistrat per poder-lo recordar.

Em va fer una il·lusió especial poder llegir, en l'última tanda de lectures, el poema El pas del temps. El vaig recitar per primer cop en el mateix Monestir, animat per mossèn Àngel Bach, amb motiu de la festa dels exveïns de Lluçà del 1999. Vaig tenir la sensació que travessava un túnel del temps i que, per un instant, tornava a tenir disset anys... Ara toca perseverar i pensar en la futura edició d'aquests versos en el marc, sempre acollidor (infinites gràcies, Joan!), del Monestir de Lluçà. 

I amb el setembre, reprenem el cicle habitual d'ocupacions diverses. A part de les obligacions laborals i dels compromisos personals, cal deixar un cert marge de temps a les activitats que ens enriqueixen, que ningú no ens obliga a fer i que, simplement, omplen la nostra vida. En el meu cas, una d'aquestes activitats és el teatre. Ben aviat començarem els assajos, ja que la primera cita serà una nova funció de Els herois de Sant Andreu.

Però el setembre té una data assenyalada: la Diada nacional. Un any més, i ja en van deu, he escrit uns quants versos amb motiu de l'Onze de setembre. Quasi és una tradició, per bé que el costum més arrelat dels que mantinc és el d'escriure el poema de Nadal, un hàbit ininterromput des del 1996. Doncs, enguany, sobre la base d'uns versos escrits per l'Imma Fuster i publicats en el seu llibre Sota un vel de llibertat, he escrit el poema Llum de llums, amb algunes imatges castelleres (no en va el vaig començar a escriure ahir, Diada de Sant Fèlix, mentre s'exhibien les quatre colles convidades a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès).

També us convido a llegir un nou poema publicat fa més de vint anys a relatsencatala.cat, ara recuperat i revisat. Es tracta de Romàntica tardor, que he esporgat d'expressions poc apropiades (la paraula èxercit, per exemple) i he reforçat els tons de vers dels arbres de fulla perenne. 

I per acabar, només em queda animar als lletraferits a participar en els concursos literaris en els quals col·laboro. És el cas del primer premi de poesia Ignasi Iglésias, convocat per Òmnium Cultural de Sant Andreu (poemes de temàtica lliure i fins a cinquanta versos; termini: 15.09.2025) i dels Jocs Florals de la Tardor, convocats per l'Associació ACA (extensió, temàtica i limitacions segons modalitat; termini: 17.10.2025).

Un cop més, gràcies per les vostres amables lectures. Bon setembre i bona Diada nacional!