vambe.cat

Amb pandèmia o sense, l'any continua fent camí. Aquest començament de 2022 ha estat, i encara és, molt absorbent pel que fa a la creació literària. El 2021 vaig començar a treballar en una idea que, de mica en mica, ha anat madurant. Ara ja són unes quantes pàgines, i penso que ja només és qüestió de temps la finalització d'aquesta història.  Serà una novel·la breu, d'unes trenta mil paraules, més o menys com Mort al paradís o El llac de les ànimes . Això sí, amb una novetat substancial si la comparo amb totes les altres novel·les o novel·letes prèvies: en aquesta trama no hi haurà cap assassinat. Això ha estat un repte per a mi, igual que ho va ser quan vaig escriure Acta martyrum , fictícia però inspirada en fets i personatges històrics. No sé si l'obra mereixerà l'aprovació d'algú; en tot cas, em tempta fixar objectius que vagin més enllà de l'acostumada zona de confort. De tot plegat, a veure què en surt. Aquest gener ha estat un més relativament tranqu...

Hem viscut unes festes nadalenques ben singulars. La bona notícia, sanitàriament parlant, és que sembla que s'acosta el pic d'aquesta última onada de COVID (ja no dic el número perquè penso que m'he descomptat). També s'ha parlat de la fusió entre grip i COVID, un híbrid que ha rebut el nom de flurona. En aquest context de pandèmia, de llibertats restringides i d'incertesa econòmica, potser la solució fàcil seria pensar més en el present que en el futur. No ho crec així. Penso que viure el present no ha de ser incompatible amb pensar en el futur, malgrat la duresa del moment que vivim.  La cultura, entesa com la suma de totes les disciplines artístiques, però també com la riquesa intel·lectual d'on brolla la creativitat, té un paper secundari en tot aquest context. El pal de paller de l'evolució (o de la involució, depèn de com es miri) és la salut, tant física com mental. Hi estic d'acord. Així i tot, penso que, pel que fa a la qüestió emocional,  ja ve...

Estem a les portes d'un segon Nadal atípic. Malauradament, els contagis van a l'alça i els confinaments estan a l'ordre del dia, però això no podia ser  un obstacle per escriure uns quants versos amb l'objectiu de desitjar-vos unes  bones festes i un any nou més tranquil, saludable i feliç.  Com ja vaig fer l'any passat, i també el 2013, he inclòs una cita introductòria al poema, que es titula Cuidant l'anhel . Aquesta menció pretén recordar i homenatjar qui l'ha escrita. En totes tres ocasions, les cites hauran estat de persones traspassades durant l'any que s'acaba. El 2013 fou la poetessa i bibliotecària Joana Raspall. L'any passat, l'admirada i veterana actriu Montserrat Carulla. Enguany, la cita és del poeta i artista plàstic Josep Colet i Giralt. A totes aquestes personalitats, i a moltes altres que la limitació de l'espai no em permetria citar, el meu sentit homenatge. Però en la present felicitació hi ha una segona novetat que rep...

Les notícies dels últims dies han evidenciat que la llengua catalana té, al seu voltant, un camp de mines. Alguns exemples concrets dels obstacles que embardissen el present i el futur del català els trobem en les plataformes audiovisuals, en els percentatges a les escoles, en el seu ús residual en classes universitàries i en els pocs incentius que conviden a utilitzar-lo. En aquest context, em permeto la llicència de transcriure els dos primers paràgrafs del pròleg que vaig escriure pel llibre Gèneres Narratius , editat per l'Associació de Relataires en Català (ARC). Diuen així: Diversos indicadors il·lustren un fet ben conegut i preocupant: la mala salut de ferro del català. La nostra llengua mil·lenària està perdent usuaris a les zones més urbanes i a les perifèries de les grans ciutats. Això ens hauria de fer reflexionar. Negar el dret a la comunicació en un idioma tan ric i obert com el nostre mereix molt més que un toc d’atenció. I dic «negar el dret» perquè els catalanoparla...

La tardor va fent via amb nombroses petites activitats que omplen la major part del temps. El passat 17 d'octubre, a Barxeta, vaig rebre oficialment el premi amb el qual es va distingir la novel·la El llegat  ara fa un any. Va ser un acte senzill però bonic, amb la presència d'autoritats i de membres del Jurat. La regidora de Cultura va fer una lectura de l'Acta i vaig tenir l'oportunitat d'explicar que l'obra no pretenia ser, només, una història d'intrigues familiars, sinó també una trama per il·lustrar les conseqüències d'una vida marcada per una aparença fàtua, els egos personals, la manca d'empatia, la desconfiança i els secrets que subsisteixen sota diverses capes d'oblit. I com bé s'afirma en la divisa promocional de la pel·lícula Pa negre , « les mentides dels adults crien petits monstres ». Però aquest mes d'octubre també ha engrossit una mica el petit palmarès de guardons literaris amb una novetat: el primer premi de haiku en la ...

A l'octubre es reprenen moltes de les activitats ordinàries de l'any. És el cas, per exemple, del taller d'escriptura creativa a la Biblioteca d'Avinyó. L'objectiu d'aquest nou cicle és que almenys una part de les persones que participen en aquest taller culminin els projectes literaris que han estat treballant des de fa temps. Petits poemaris, miscel·lànies, reculls de narracions... qui sap, potser també alguna novel·la. Llegirem textos propis i d'autors diversos per comparar estils o debatre fortaleses i virtuts. Les sessions començaran el divendres 8 d'octubre a l'hora habitual: dos quarts de set. Fins aleshores, i a partir d'aleshores també, tothom qui s'hi vulgui apuntar, pot trucar directament a la Biblioteca d'Avinyó (93 838 71 01). Tothom hi és ben rebut i es parteix d'una premissa bàsica: el projecte creatiu se'l fixa cadascú, com també el ritme de treball, si bé en aquesta última qüestió el taller pot servir per anar fix...

L'estiu ha passat de pressa, com de costum, i ja encetem el nou cicle 2021-2022. No sé si la tardor serà prolífica, però he començat el setembre amb molt bon peu: una lectura d'allò més interessant proposada per la Mercè Rigo en el grup de lectura al qual participo, Psicoanàlisi i literatura . Es tracta d'una exquisida narració, construïda amb un lèxic precís i prolix, de l'escriptor, professor i poeta mallorquí Sebastià Perelló. L'obra, altament recomanable, es titula La mar rodona . La trobareu a totes les biblioteques. He d'admetre que encara no l'he acabat de llegir, però paga la pena assaborir-la sense presses.  Entre les moltes novetats literàries que es presentaran durant les pròximes setmanes hi ha l'últim poemari de l'estimada i admirada Laura Gonzàlez Ortensi, Matar la mare . He de confessar que vaig tenir el privilegi de llegir aquest recull poc temps abans que l'autora l'enviés al certamen que finalment va rebre, el Joan Duch de J...