Novetats al web (11/01/2022)

Hem viscut unes festes nadalenques ben singulars. La bona notícia, sanitàriament parlant, és que sembla que s'acosta el pic d'aquesta última onada de COVID (ja no dic el número perquè penso que m'he descomptat). També s'ha parlat de la fusió entre grip i COVID, un híbrid que ha rebut el nom de flurona. En aquest context de pandèmia, de llibertats restringides i d'incertesa econòmica, potser la solució fàcil seria pensar més en el present que en el futur. No ho crec així. Penso que viure el present no ha de ser incompatible amb pensar en el futur, malgrat la duresa del moment que vivim. 

La cultura, entesa com la suma de totes les disciplines artístiques, però també com la riquesa intel·lectual d'on brolla la creativitat, té un paper secundari en tot aquest context. El pal de paller de l'evolució (o de la involució, depèn de com es miri) és la salut, tant física com mental. Hi estic d'acord. Així i tot, penso que, pel que fa a la qüestió emocional, ja veníem d'una situació prou delicada. Ens hem volgut ancorar en el benestar permanent i, quan el dolor ens ha fuetejat la carn o les entranyes més íntimes de l'esperit, hem recorregut a l'evasió com a principal remei o cura. 

Certament, l'evasió és un bon analgèsic. Funciona bé. Tanmateix, donar via lliure a l'expressió creativa, tan desvinculada com sigui possible de la productivitat, de la competició i de l'ansietat de voler agradar o d'aconseguir adhesions, pot constituir un tractament més substantiu que la simple evasió per combatre les inquietuds o el malestar emocional. Per bé que no és la solució a tots els mals, penso que l'art és terapèutic, i és per això que la cultura hauria de ser una part estructural en el procés de reconstrucció social postpandèmia, si es pot anomenar així. 

La literatura, la dansa, la pintura, el teatre, l'escultura, la fotografia, la música i el cinema no comercial, per exemple, haurien d'estar presents en el nostre entorn més immediat sense que calgués anar-ho a buscar expressament. Però això costa diners, i nosaltres estem massa acostumats a pressuposar que tenim un dret d'accés gratuït a tot allò que interpel·li el nucli dur de la nostra creativitat. És aquí on les institucions fallen, on tots fallem. 

Per més que, com defenso, la creativitat és inherent a la salut emocional de les persones, dubto que el pressupost destinat a cultura creixi gaire en els pròxims anys. Altres prioritats hi haurà. En tot cas, suposo que, si tenim les necessitats bàsiques cobertes, ja en tindrem prou per anar fent. O això ens diran, una vegada més, els líders i experts de torn des del seu púlpit.

Un cop feta la reprovació i autocrítica anterior, us trasllado el meu sincer desig d'un bon any 2022. Aquest mes reprendrem les sessions al taller d'escriptura creativa d'Avinyó, i ho farem en el context del projecte Lletres i vins, ja que el gener està dedicat a la DO Pla de Bages. Us animo a consultar les activitats programades a la Biblioteca d'Avinyó, entre les quals un concurs fotogràfic i una exposició sobre les construccions en pedra seca.

El 22 de gener, coincidint amb sant Vicenç, assistiré a l'acte de lliurament del premi literari «El Portal», convocat per l'Ajuntament de Castellvell del Camp. El text premiat és una narració ambientada en l'única illa habitada de Catalunya, amb permís de la de Buda: l'Illa de Gràcia, entre Deltebre (municipi al qual pertany) i Sant Jaume d'Enveja. Val a dir que aquest guardó encara compta com a 2021, ja que la notificació la vaig rebre dos dies abans d'acabar l'any. Puc afirmar que aquest any passat ha estat un dels més prolífics en reconeixements d'aquest tipus.

Pel que a les novetats al web, he creat un nou apartat dintre del bloc Altres obres. Aquest nou apartat s'anomena Reflexions, i serà el lloc on inclouré textos allunyats de la poètica o la fabulació. Actualment, hi trobareu el text sencer del pròleg que vaig escriure pel llibre Gèneres Narratius, editat la passada tardor per l'Associació de Relataires en Català (ARC), i el discurs, també sencer, que vaig llegir com a president i mantenidor dels Jocs Florals de la Tardor, convocats per l'Associació ACA, el passat 26 de novembre (en podeu veure algunes imatges a l'entrada al blog del passat desembre).

Bones lectures, si us ve de gust fer-les, i un altre cop, molt bon any a tothom!

Vistes de l'Illa de Gràcia des del pont de Balada, l'únic accés a l'illa. Aquest és l'escenari on s'ambienta A l'ull del Delta.