Novetats al web (2/12/2021)
Les notícies dels últims dies han evidenciat que la llengua catalana té, al seu voltant, un camp de mines. Alguns exemples concrets dels obstacles que embardissen el present i el futur del català els trobem en les plataformes audiovisuals, en els percentatges a les escoles, en el seu ús residual en classes universitàries i en els pocs incentius que conviden a utilitzar-lo. En aquest context, em permeto la llicència de transcriure els dos primers paràgrafs del pròleg que vaig escriure pel llibre Gèneres Narratius, editat per l'Associació de Relataires en Català (ARC). Diuen així:
Diversos indicadors il·lustren un fet ben conegut i preocupant: la mala salut de ferro del català. La nostra llengua mil·lenària està perdent usuaris a les zones més urbanes i a les perifèries de les grans ciutats. Això ens hauria de fer reflexionar. Negar el dret a la comunicació en un idioma tan ric i obert com el nostre mereix molt més que un toc d’atenció. I dic «negar el dret» perquè els catalanoparlants massa sovint canviem d’idioma en un contraproduent gest de pretesa cortesia o educació. Cada vegada que ho fem, renunciem a transmetre alguns valors d’aquesta singular manera de viure, d’entendre i d’explicar el món, una idiosincràsia complexa i apassionant que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant pel Carxe i l’Alguer.
Tanmateix, rere la imatge d’una llengua de resistència, el català amaga un univers d’universos. Artistes, poetes, contistes, narradors, articulistes i una infinitat de ments creadores han forjat un bagatge col·lectiu ingent en el context d’aquest idioma. D’aquí que m’hagi referit a la seva «mala salut de ferro». Al capdavall, allò que cap poder no pot destruir és la raó de ser de la nostra cultura, l’essència que ens defineix, la sonoritat eclèctica que ens agermana, el tresor de fonemes i grafies amb el qual ens expressem... en síntesi, una generosa porció de l’incalculable patrimoni immaterial de la Humanitat.
La situació de la llengua també va merèixer un petit incís en el discurs que vaig llegir al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona el passat 26 de novembre, en qualitat de Mantenidor dels Jocs Florals de la Tardor de l'Associació Coordinadora d'Activitats per a la Gent Gran (ACA). En aquest discurs, que estarà disponible pròximament, destacava el valor de l'aposta cultural en llengua catalana com a incentiu per dinamitzar la creativitat en aquest idioma que sobreviu malgrat tots els esculls. No renunciar al català i ajudar a fer-lo més comprensible en les interaccions quotidianes és la millor manera de preservar aquesta porció inestimable de l'ingent patrimoni immaterial de la Humanitat.
A banda d'aquestes reflexions sobre la mala salut de ferro del català, puc afegir que, aquest novembre, he incorporat dues noves peces al web. En primer lloc, us convido a llegir el microrelat El títol, que va resultar finalista, en la convocatòria d'octubre, del Microconcurs la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. Igualment, també podeu llegir el relat L'eco d'un secret, que el passat 27 de novembre va rebre el tercer premi de Prosa en el XXXV Certamen Literari del Foment Martinenc. A banda d'aquestes dues noves incorporacions, he reorganitzat l'apartat Recursos. perquè sigui més àgil visitar aquesta pàgina i treure'n profit.
La pròxima entrada al blog ja serà per desitjar-vos unes molt bones festes. Enguany no faltaran, tampoc, els versos de costum, una nova aportació a l'apartat sobre Poemes de Nadal. Val a dir que, amb la intercessió dels motors de cerca, aquest espai virtual és el més visitat del web en aquesta recta final de l'any.
Molt bon desembre a tothom!
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada