vambe.cat

Fa pocs dies vaig llegir una entrevista molt interessant a l'escriptor Lluís Calvo. A propòsit del seu últim llibre, Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia), Calvo reflexiona sobre la ruptura amb el passat. A tall d'exemple, l'autor parla d'autors oblidats que poden resultar familiars només perquè forneixen plaques identificadores de places i carrers. És un fet consumat el que ell defineix com a  « dictadura del presentisme », és a dir: de prendre com a única referència el moment actual. Es tracta d'un fenomen vinculat a la pressió per assolir l'èxit o el reconeixement de forma immediata. Aquesta necessitat, en part autoimposada i en tot cas accentuada per les xarxes socials, condueix a nodrir-se de titulars minúsculs i efímers. Per tot això, és comprensible que no hi hagi prou temps per recuperar les veus creatives que constitueixen les diverses etapes del fris cronològic de la nostra evolució, tant cultural com social. Entono el mea cu...