vambe.cat

El març ha acabat amb la Setmana Santa, i aquest any he decidit desconnectar durant tots aquests dies. Un descans necessari per encarar uns mesos (abril, maig i juny) que acostumen a treure el nas amb moltes propostes per explorar. Si bé aquest any no compto estar en cap parada de Sant Jordi, ja que no tinc cap novetat literària per oferir (el meu últim llibre continua sent Vides tranquil·les ), compto participar en un recital poètic amb els bons amics Marc Freixa s i Mireia Pujol . L'acte està previst pel pròxim 23 d'abril, a les 11 del matí, a la plaça de l'Església de Martorell.  I què puc dir d'aquest març? Ha estat un mes també ben entretingut, amb el recital poètic i musical del dia 23 a Premià de Mar, per commemorar el Dia Internacional de la Poesia, i amb la primera temporada teatral de Kabaret Kumbaià , que ha estat tot un èxit. Tant si us l'heu perdut com si el voleu tornar a viure en directe, sapigueu que el repetirem el pròxim mes d'octubre.  El 19 ...

Aquest febrer ha estat un mes intens d'activitats, celebracions i trobades, a més a més d'actes cívics per reclamar drets socials i de país, com el d'un transport ferroviari digne. Precisament el 7 de febrer, dia de les manifestacions, vaig rebre a Viladecans un reconeixement singular: la investidura com a cavaller de justícia dels Homes i Dones de Paratge de Catalunya. Va ser un acte senzill, però formal i protocol·lari.  Una de les principals virtuts d'aquest acte és recordar la nostra història nacional, que té més de mil anys, i la figura d'aquells personatges que van jurar lleialtat a Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona (947 a 992 o 993) i comte d'Urgell (948 a 992 o 993). Aquest comte, que va passar a la història per negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet, va destacar pel seu perfil diplomàtic i per la fundació de l'Estament dels Homes de Paratge, sota el lema de Fe, Pàtria i Llibertat. Amb agraïment, doncs, v...

Any de neu, any de Déu!  Per Sant Vicenç, l'aigua corre pels torrents. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Refranys que aquests dies van de boca en boca, propagats per una meteorologia que, pel que fa a mi, m'ha traslladat unes quantes dècades enrere, quan era habitual que la neu enfarinés el Lluçanès un parell o tres de cops cada hivern. El canvi climàtic avança, i potser per això m'ha sorprès aquest gener tan convencional, tan clàssic, tan fred i humit. Val a dir que només per l'aigua i la bona saó, ja hi firmo! Però aquest gener no només serà recordat pel fred, sinó també pels accidents ferroviaris i la implosió d'anys i més anys de colonialisme imperialista, d'allò que en termes més eufemístics s'anomena «dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya». El 7 de febrer, a les dotze del migdia, està prevista una manifestació que té per objectiu posar el focus en l'arrel del problema i dir, un cop més, pro...

El 2026 ha començat convuls i amb alguns comiats, entre els quals el de l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (1933 - 2026) i el del poeta berguedà Climent Forner  (1927 - 2026). A mossèn Climent Forner el vaig conèixer personalment el 6 de juliol del 2013, amb motiu del XIX encontre literari 3 veus 3 estils   a Sant Pere de Casserres . Puc dir que el vaig sorprendre recitant de memòria un poema que ell mateix havia escrit anys abans, per encàrrec dels organitzadors de la festa anual de la família Pujol, de la qual formava part, per adopció, l'àvia Núria. Era un poema tan ben trenat i rimat que, sense pretendre-ho, el vaig rellegir unes quantes vegades i encara el tinc gravat a la memòria. Deia així:  « Si el nom Pujol significa / un puig petit, els Pujol / ja formem una muntanya / cim de cims, molt alterós. / Entre tots, pares i avis, / fills i nets, germans, nebots / cosins i tota la resta / aixequem, graó a graó, / una torre alta, tan alta / que a Valls no la fa...

  I ja en van trenta, que no són pocs! Ha plogut molt des d'aquell verset del 1996, tan senzill com descriptiu.  « Nadal, joiós Nadal,  un estel t'il·lumina.  Jesús neix al portal  amb Josep i Maria ... » De l'espiritualitat als paisatges lluçanesos, després el vessant social, la nostàlgia, la tristor d'alguns anys una mica més foscos, més tard els tòpics nadalencs i aquests últims anys, versots humorístics i rondalles.  El poema d'enguany segueix les petjades del conte en vers de l'any passat, Temps era temps , però amb la taula com a epicentre d'aquests dies. I la composició audiovisual s'ha elaborat amb imatges cedides per la Maria Àngels Parareda , que ens proposa un viatge al passat per viure amb més sentit el nostre present. I un any més, el compta amb una citació prèvia com a petit homenatge a algú traspassat aquest 2025. Ja que la proposta d'enguany és donar un cop d'ull enrere, m'ha semblat escaient que la citació fos d'un humori...

L' adeu Andreu  acomiada la Festa Major de Sant Andreu, i amb ella s'acaba el penúltim mes de l'any. Tot i que fer balanç és una manera poc dissimulada d'exhibir medalles autoimposades, cal admetre que va bé per fer repàs i veure què s'ha fet o assolit al llarg d'un determinat període. En aquest cas, el 2025. I, d'altra banda, penjar-se alguna medalla de tant en tant no fa pas mal a ningú. Si no, que li ho diguin al Màgic Andreu 😊 Aquest 2025 he posat al cabàs les següents fites: 1)   Dos premis literaris : el premi especial de Relat Negre del Concurs de contes i narració breu Víctor Alari i el premi de poesia Enric Homet dels Premis Literaris de Sant Narcís. 2)   La participació, com a membre del jurat, en tres certàmens literaris , dos dels quals de nova creació: el concurs Narracions per no oblidar, el I Premi Ignasi Iglésias de Narrativa i la quaranta-setena edició dels Jocs Florals de la Tardor. En total, més de dos-cents cinquanta originals llegits, q...