Novetats al web (01.02.2026)

Any de neu, any de Déu! 

Per Sant Vicenç, l'aigua corre pels torrents.

Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu.

Refranys que aquests dies van de boca en boca, propagats per una meteorologia que, pel que fa a mi, m'ha traslladat unes quantes dècades enrere, quan era habitual que la neu enfarinés el Lluçanès un parell o tres de cops cada hivern. El canvi climàtic avança, i potser per això m'ha sorprès aquest gener tan convencional, tan clàssic, tan fred i humit. Val a dir que només per l'aigua i la bona saó, ja hi firmo!

Però aquest gener no només serà recordat pel fred, sinó també pels accidents ferroviaris i la implosió d'anys i més anys de colonialisme imperialista, d'allò que en termes més eufemístics s'anomena «dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya». El 7 de febrer, a les dotze del migdia, està prevista una manifestació que té per objectiu posar el focus en l'arrel del problema i dir, un cop més, prou. Si cal, tres vegades prou. Prou a l'espoli, prou al menysteniment i prou a llepar-nos les ferides. Ens cal una mica més d'amor propi per exercir, i no només reivindicar, els drets que ens corresponen.

I aquest gener, al Lluçanès, també ha estat notícia el projecte que el Bisbat de Vic ha presentat pel futur del Monestir de Lluçà, un projecte amb moltes incògnites. Confio que l'església, el claustre i el jardí rectoral continuaran disponibles com fins ara per a actes populars, culturals i artístics, i també que les peces originals custodiades a Lluçà (pintures murals, objectes d'orfebreria i petites relíquies històriques) continuaran museïtzades en aquest temple mil·lenari. L'ànima del poble en depèn. I vull agrair al Joan tots aquests anys de servei al Monestir, que espero que quedin compensats tal com correspon. De fet, espero que aquest servei tingui continuïtat en el futur.

De moment, a l'agenda del mes que ara comencem, tinc anotat un sol acte. Es tracta d'un esdeveniment protocol·lari: el cerimonial d'investidura d'Homes i Dones de Paratge del Principat de Catalunya, al qual estic convocat per rebre la distinció, juntament amb nou persones més, que ja em van anticipar la passada tardor (novetats al web 3.10.2025). 

Acabo convidant-vos a navegar per les últimes incorporacions i modificacions al web. Després de l'actualització del passat 7 de gener, he reorganitzat alguns apartats del web per concentrar, de manera més afinada, els textos que ja havien estat publicats a www.relatsencatala.cat. En tot cas, alguns poemes publicats en aquest web es troben repartits en altres apartats en funció de la temàtica (miscel·lània del Lluçanès, per exemple, o comiats).

I com a novetat pròpiament dita, us ofereixo una col·lecció de haikus i tankes que he trobat en diverses carpetes de l'ordinador. Són petits poemes de tradició japonesa, inspirats en la naturalesa, que han arrelat amb força a casa nostra. Espero que els gaudiu!

Bon febrer a tothom!