Novetats al web (03/08/2022)
No penso contínuament en el pas del temps. Simplement, m'adono que passa de pressa quan alguna batzegada em fa veure que soc mortal, que som efímers. Recordaré aquest passat juliol per la pèrdua de dues persones estimades. L'una, a Prats de Lluçanès. L'altra, a Barcelona. El càncer va segar la vida al Jaume, una persona que predicava amb l'exemple i que s'havia guanyat l'estima dels seus nets, que també són els meus nebots. La relació amb el Jaume hauria pogut ser distant, perquè de fet no ens unia cap vincle de consanguinitat, però el cas és que, gràcies a ell, vaig visitar i conèixer diversos llocs de la península: Aragó, La Rioja, Portugal... En conservo moltes fotografies i bons records. I tot just quinze dies després, els mitjans de comunicació es feien ressò del traspàs de la Núria Feliu . Ens havíem vist en poques ocasions, però les suficients per saber que era una persona compromesa i disposada a fer feliç a la gent. El 2012, pocs mesos abans de tanca...