Novetats al web (08/05/2021)

Fa pocs dies vaig llegir una entrevista molt interessant a l'escriptor Lluís Calvo. A propòsit del seu últim llibre, Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia), Calvo reflexiona sobre la ruptura amb el passat. A tall d'exemple, l'autor parla d'autors oblidats que poden resultar familiars només perquè forneixen plaques identificadores de places i carrers. És un fet consumat el que ell defineix com a «dictadura del presentisme», és a dir: de prendre com a única referència el moment actual.

Es tracta d'un fenomen vinculat a la pressió per assolir l'èxit o el reconeixement de forma immediata. Aquesta necessitat, en part autoimposada i en tot cas accentuada per les xarxes socials, condueix a nodrir-se de titulars minúsculs i efímers. Per tot això, és comprensible que no hi hagi prou temps per recuperar les veus creatives que constitueixen les diverses etapes del fris cronològic de la nostra evolució, tant cultural com social.

Entono el mea culpa. Sovint m'han penjat la llufa de «busca-premis». Accepto l'etiqueta. El cas és que no soc un escriptor conegut, però la hipersensibilitat dels autors comporta la necessitat de satisfer un ego profund i molt primari: el de saber que l'obra pot atreure l'interès d'algú. Al web on, tot cofoi, vaig enumerant els diversos reconeixements que he rebut al llarg de gairebé vint anys (el 2022 canviaré el primer dígit, i això es comença a notar), hi exposo el motiu d'aquesta filosofia. «Els premis –dic– estimulen la creació (i eventualment la creativitat), obren la porta a nous lectors i alimenten l'autoestima amb dosis puntuals d'una –sempre prudent– satisfacció». 

Ho mantinc. Ben mirat, quina altra cosa en puc fer, d'una obra escrita? Autoeditar-la, per descomptat, però sempre hi soc a temps, de fer això, com també difondre-la per mitjans telemàtics. Llegir-la en públic pot ser una altra possibilitat, però no totes les obres s'hi presten ni sempre tinc l'oportunitat d'actuar com a rapsode. També la puc portar a una editorial, però en el millor dels casos el resultat equivaldrà a autoeditar l'obra. En resum, la conclusió és clara: per trencar les barreres de l'entorn més immediat, poques alternatives hi ha a banda dels concursos literaris. Per això m'hi segueixo bregant, per bé que de manera irregular o discontínua.

Em plau oferir-vos la possibilitat de llegir alguns textos que m'han premiat recentment. A banda del poema Baixamar, que fou distingit amb el Premi Francesc Blancher d'enguany, us proposo la lectura de les següents narracions breus:

1) El microrelat Interseccions, que va rebre el Primer Premi en la categoria d'adults de 18 a 59 anys del Concurs Literari i Artístic Sant Marc, a Balsareny. L'acte de lliurament es va celebrar el passat 25/04/2021.

2) El relat Orígens, guardonat amb el Premi de Narrativa Curta Conte del Puig de Santa Maria, al País Valencià. La concessió es va oficialitzar amb un acte cultural el 02/05/2021.

El confinament comarcal a Catalunya, i també el perimetral tant a Catalunya com al País Valencià, em va impedir assistir a l'acte de lliurament d'aquests dos premis. En tot cas, em plau d'oferir-vos, al final d'aquesta escrit, el discurs que vaig adreçar als organitzadors del certamen del Puig de Santa Maria. 

Properament també podreu llegir el relat Abismes, primer premi en la dotzena edició del Certamen Literari de Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana, inspirada en dos versos de la Divina Comèdia de Dante Alighieri amb motiu del 700 aniversari de la seva mort. L'acte de lliurament va tenir lloc ahir mateix, 07/05/2021.

Finalment, també he inclòs un apartat nou dintre dels poemes, en aquest cas una mica més nostàlgic. He recopilat diversos poemes escrits amb motiu del traspàs de persones conegudes i estimades. Alguns d'aquests versos han format part del recordatori d'aquestes persones i, amb motiu de la recent mort d'una d'elles, m'ha semblat oportú compilar-los tots i posar-los, com la resta de continguts d'aquest web, a disposició de qui vulgui llegir-los. Podeu trobar aquests poemes a l'apartat Comiats.

I per no acabar amb un aire apesarat o ensopit, vull compartir amb vosaltres una petita alegria d'aquest passat Sant Jordi. L'Escola García Lorca de Santa Margarida de Montbui, on treballa la meva germana, va seleccionar dos poemes meus escrits amb motiu de la festivitat patronal. Us adjunto unes imatges dels punts de llibre tal com van quedar, molt bonics i acolorits.

Moltes gràcies i bones lectures!

***

Discurs d'agraïment amb motiu de l'atorgament del Premi de Narrativa Curta Conte del Puig de Santa Maria

Benvolgudes i benvolguts: moltíssimes gràcies pel premi de Narrativa Conte adjudicat a l’obra Orígens.

Em fa una il·lusió especial perquè és un guardó que rebo fora del meu entorn més proper i conegut, de manera que em sento doblement gratificat: pel premi en si i pel fet d’haver-lo obtingut a força quilòmetres de distància d’on visc.

Malauradament, aquesta mateixa distància i el confinament perimetral tant de la comunitat Valenciana com de Catalunya m’impedeixen ser avui amb vosaltres, a El Puig de Santa Maria, per recollir aquest premi. Tanmateix, estic seguint la cerimònia per Instagram i espero poder visitar El Puig aquest mateix estiu.

Ja fa uns mesos vaig viure aquest mateix problema amb un altre certamen, el Premi de Novel·la curta Poble de Barxeta. En aquell cas, ni tan sols es va poder convocar l’acte de lliurament del premi literari, de manera que també tinc pendent una grata visita a la població de Barxeta.

Si m’ho permeteu, vull remarcar que el fet de mantenir aquesta aposta per la cultura i, en particular, pel foment de la creació literària, té un valor afegit en el context que vivim. Tota la societat es ressent de la crisi sanitària i econòmica. De fet, és un xoc emocional col·lectiu que trigarem anys a superar. Una de les millors maneres de començar a aixecar el cap és revalorant les petites, però úniques, aportacions artístiques, artesanes o creatives que cadascú de nosaltres pot oferir per incentivar, al seu torn, altres contribucions de la mateixa naturalesa.

Orígens, el relat que vaig presentar a la 29a edició del Premi de Narrativa Curta Conte de El Puig, no és un relat autobiogràfic, però sí que té quelcom de vivencial. El protagonista d’aquesta història és un nen que s’ha fet gran, però que recorda un episodi meravellós de la seva infantesa. Aquesta vivència està relacionada amb la vida a pagès i amb la grandiositat esplèndida de tot allò que no es troba a les ciutats.

El protagonista viu, literalment, una odissea a l’espai. La pot viure perquè algunes persones que l’estimen molt li proporcionen la màgia per creure, com ha de ser –almenys a una edat tan tendra–, que tot és possible. I ho aconseguirà d’una manera tan reeixida que mai no podrà oblidar aquella experiència.

El mot Orígens –un títol ben curt– té un doble sentit: el de prendre consciència de l’atzarosa fortuna de contemplar o percebre tot l’entorn ens delimita, i el de no perdre de vista, mai, les arrels que van alimentar els primers i més extraordinaris anys de la nostra evolució. Aquest relat també vol ser un homenatge als vincles familiars entre diverses generacions: avis, pares, oncles, nets...

Desitjo que pugueu gaudir ben aviat d’aquest viatge que us proposo amb el relat Orígens. M’atreveixo a desitjar-vos, també, que aquest relat us susciti bonics records de la vostra infantesa. I sobretot espero que no faltin mai homenatges com els del protagonista al final del relat. Homenatges tan esplendorosos com íntims i bells alhora. Homenatges compartits com el que ha merescut el premi a la millor fotografia de l’any: una abraçada en plena pandèmia.

Espero visitar El Puig aquest mateix estiu i admirar, en primera persona, tot l’encís que he vist a les fotografies d’aquest bonic poble. Fins aleshores, salut a tothom i moltes gràcies al Centre Cultural la Marina, a l’Ajuntament del Puig, als membres del Jurat i a totes les persones que fan possible, any rere any, aquest certament. Moltes gràcies, de tot cor, i per molts anys.