Novetats al web (03/03/2022)
Aquesta nova entrada al blog serà molt breu. Diverses circumstàncies m'impedeixen disposar del temps necessari per fer una reflexió pausada sobre qualsevol dels temes que desborden l'actualitat, començant per la guerra del govern rus contra Ucraïna. De fet, sobre aquest tema tracta l'única novetat al web que em plau de compartir amb vosaltres. Més endavant m'hi referiré.
Em permeto un incís per fer campanya, una cosa poc freqüent en mi. Em refereixo a les pròximes eleccions per escollir el nou president o presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Reconec que no participo o col·laboro en els actes d'aquesta entitat, malgrat que en soc soci des de fa molts anys. Això sí, en faig una valoració molt positiva, i penso que és, amb tota justícia, l'entitat de referència per a moltes persones que volem dignificar l'ofici d'escriure. Per tant, el meu agraïment absolut a la presidenta sortint, la Bel Olid, a totes les persones de l'actual Junta i de les precedents.
Totes les persones associades podran votar electrònicament entre el 15 i el 24 de març, aquest últim dia fins a les set de la tarda. L'Assemblea General tindrà lloc el mateix 24 de març, a partir de les sis de la tarda, de forma telemàtica. Doncs bé, en aquesta ocasió hi ha tres candidatures a la presidència de l'AELC. Són les de Manel Alonso, Sebastià Portell i Gemma Pasqual-Escrivà. Estic convençut que s'hi presenten amb entusiasme i amb ganes d'aportar un valor afegit a l'entitat.
En tot cas, i després de llegir detingudament les tres cartes de les persones candidates, puc anticipar que el meu vot serà per la Gemma Pasqual-Escrivà. El seu programa, estructurat en quatre punts i una estrella, em sembla el més ambiciós i complet. En destaco especialment el programa intergeneracional i la reivindicació del patrimoni literari d'arreu del territori de parla catalana, així com el Congrés de Cultura Catalana. Guanyi o no guanyi, espero que les seves idees tinguin recorregut i prosperin. El meu vot serà per a ella.
En l'última entrada al blog, us comentava que aprofitaria aquestes ocasions per recuperar alguns textos antics. Avui em permeto parlar-vos d'Un breu parlament, un relat del 2014 que s'inspira en un cèlebre discurs sobre la pau. Un discurs, val a dir-ho, més actual que mai. Per últim, comparteixo amb vosaltres l'única novetat al web d'aquest mes: un poema titulat El joc de l'imperialisme i dedicat a totes les víctimes de la guerra a Ucraïna i a les persones perseguides a Rússia.
Cuideu-vos molt i gràcies per les vostres lectures!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada