vambe.cat

  En general, puc fer una valoració positiva d’aquest primer semestre del 2021. En les anteriors entrades al blog ja enumerava alguns èxits en certàmens literaris, i avui n’hi puc afegir un parell més. Entre abril i maig, he rebut els premis Francesc Blancher d’Artés per  Baixamar , Sant Marc de Balsareny per  Interseccions , Conte en Valencià del Puig de Santa Maria per  Orígens , Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana per  Abismes , Josefina Oliveras del Pont de Vilomara i Rocafort per  Balanç  i un segon premi en els trenta-unens Jocs Florals del Raval per  Mons oprimits . Les últimes novetats al web es refereixen a aquests dos últims reconeixements, ambdós obtinguts o atorgats entre el 22 i el 23 de maig. Pel que fa a Mons oprimits , es tracta d’una narració de gènere social, tal com requereixen les bases dels Jocs Florals del Raval, sobre el tràfic d’éssers humans. Pel que fa a Balanç , es tracta d’un recull de deu poemes escrits a partir d...

Fa pocs dies vaig llegir una entrevista molt interessant a l'escriptor Lluís Calvo. A propòsit del seu últim llibre, Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia), Calvo reflexiona sobre la ruptura amb el passat. A tall d'exemple, l'autor parla d'autors oblidats que poden resultar familiars només perquè forneixen plaques identificadores de places i carrers. És un fet consumat el que ell defineix com a  « dictadura del presentisme », és a dir: de prendre com a única referència el moment actual. Es tracta d'un fenomen vinculat a la pressió per assolir l'èxit o el reconeixement de forma immediata. Aquesta necessitat, en part autoimposada i en tot cas accentuada per les xarxes socials, condueix a nodrir-se de titulars minúsculs i efímers. Per tot això, és comprensible que no hi hagi prou temps per recuperar les veus creatives que constitueixen les diverses etapes del fris cronològic de la nostra evolució, tant cultural com social. Entono el mea cu...

  Tot sovint faig petits retocs al web. Són qüestions de format que gairebé sempre deuen passar desapercebudes, però em serveixen per no perdre el tren dels principals canvis que es van incorporant a la infraestructura informàtica que em permet mantenir el portal actiu. Des de fa temps, una de les idees que em balla pel cap és fer destacar la lletra per damunt de les imatges. Al capdavall, un dels objectius principal de www.vambe.cat és posar a disposició de qui ho desitgi obres o treballs de naturalesa diversa, però sobretot literària. En aquest context, pretenc –a mitjà termini– retirar baners i esporgar una mica la brancada de pàgines que integren el lloc web. Això últim no implica eliminar contingut, però sí reorganitzar-lo perquè l’índex no es vegi tan espès. Si encara no he posat fil a l’agulla per implementar aquests canvis, és perquè el temps és limitat. D’altra banda, el passat dia sis d’abril va morir una persona gran que, si bé no era de la família per consanguinitat,...

Estem en plena temporada alta de concursos! Amb la visita posada en la diada de Sant Jordi, els mesos de febrer i març concentren un bon grapat de convocatòries de certàmens literaris en llengua catalana. Encara avui recordo amb una certa enyorança –deu ser cosa de l'edat– la tarda del 22 d'abril del 2005. Aquell divendres, amb un petit poema pel qual professo una estima especial, vaig recollir el meu primer premi en una d'aquestes competicions. Un lapse de dues hores va determinar que aquell primer premi fos el convocat per l'Associació de Dones de 50 i més i el Casal Joan Casanelles, de Barcelona. Aquest va ser, doncs, el primer d'una llista que ara en suma més de trenta. Eren les cinc de la tarda, i a les set estava convocat a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau per recollir un altre guardó, el de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, per un petit recull de tres poemes. Aquella intensa tarda no vaig poder assistir al lliurament d...

  L'any va fent via i ja hem acabat el gener. La pressió del coronavirus segueix implacable. A hores d'ara ja es pot preveure un sant Jordi similar al de l'any passat. No fa gaires dies llegia que un conegut investigador científic, força popular en el context de la pandèmia, ha publicat un llibre. El titular era prou eloqüent:  « segur que aquest Sant Jordi ho petarà ». Amén. Per contra, els escriptors que anem picant pedra cada dia, amb llibres descatalogats abans i tot de sortir de la impremta, direm  « ai las! A veure si l'any que ve podem asseure'ns rere alguna paradeta, com en els vells temps . » I així van passant els dies.  Mentrestant, els premis literaris, una de les poques vies que queden per aixecar el dit i dir  «ep, soc aquí! », es desconvoquen, s'ajornen o es lliuren en privat. Res a veure, és clar, amb els mítings polítics (perdoneu, però algú ho havia de dir). Hi ha drets fonamentals en joc, és clar, però entre aquests drets no hi ha la cultura. ...

  Comencem el 2021 amb la vista posada en els vaccins que, afortunadament, ja s'han començat a administrar. Els missatges que la ciutadania rep de les institucions il·lustren la complexitat d'aquest problema que vivim. En tots ells, el mínim comú denominador és que, malgrat les esperances en una eventual immunitat de grup, convé no abaixar la guàrdia. Esperem iniciar una nova etapa que ajudi a superar la traumàtica experiència col·lectiva que vivim. En tot cas, i com ja he fet en reiterades ocasions aquests últims dies, vull desitjar-vos un 2021 ple d'encerts, d'il·lusions, de salut i de retrobaments esperats.  La primera novetat al web d'aquets 2021 és una pàgina nova dedicada a una novel·la breu, El llegat , que ha merescut el VI Premi de Novel·la Curta  « Poble de Barxeta » 2020 . Fins ara, havia recollit premis a Catalunya i Mallorca, i aquest és el primer que rebo en terres valencianes. Barxeta és una població de la comarca de la Costera que limita, entre d...

  Aquest mes, la principal novetat al web és el poema de Nadal. Com va succeir l'any passat,  les visites a  www.vambe.cat  augmenten considerablement  entre els mesos de novembre i desembre  gràcies al fet que molta gent busca versos nadalencs a Internet . El recopilatori que podeu trobar a l'apartat  « Poemes de Nadal »  és una de les opcions que alguns motors de cerca proporcionen.  Això es deu a un cert interès de trobar versos que puguin inspirar o bastir les cartes, targetes o felicitacions que s'envien en aquesta època de l'any.  El poema d'aquest 2020 té en compte la situació que vivim. De fet, el títol ja és una declaració d'intencions: Farem Nadal!   Si el llegiu o l'escolteu, podreu comprovar que parlo de  « rèpliques constants al llarg de l'any » . Com bé sabem, les trobades nadalenques hauran de ser virtuals i els contactes, telefònics. D'altra banda, i com ja vaig fer en el cas del poema del 2013 (en aquella ocasi...