vambe.cat

A l'octubre es reprenen moltes de les activitats ordinàries de l'any. És el cas, per exemple, del taller d'escriptura creativa a la Biblioteca d'Avinyó. L'objectiu d'aquest nou cicle és que almenys una part de les persones que participen en aquest taller culminin els projectes literaris que han estat treballant des de fa temps. Petits poemaris, miscel·lànies, reculls de narracions... qui sap, potser també alguna novel·la. Llegirem textos propis i d'autors diversos per comparar estils o debatre fortaleses i virtuts. Les sessions començaran el divendres 8 d'octubre a l'hora habitual: dos quarts de set. Fins aleshores, i a partir d'aleshores també, tothom qui s'hi vulgui apuntar, pot trucar directament a la Biblioteca d'Avinyó (93 838 71 01). Tothom hi és ben rebut i es parteix d'una premissa bàsica: el projecte creatiu se'l fixa cadascú, com també el ritme de treball, si bé en aquesta última qüestió el taller pot servir per anar fix...

L'estiu ha passat de pressa, com de costum, i ja encetem el nou cicle 2021-2022. No sé si la tardor serà prolífica, però he començat el setembre amb molt bon peu: una lectura d'allò més interessant proposada per la Mercè Rigo en el grup de lectura al qual participo, Psicoanàlisi i literatura . Es tracta d'una exquisida narració, construïda amb un lèxic precís i prolix, de l'escriptor, professor i poeta mallorquí Sebastià Perelló. L'obra, altament recomanable, es titula La mar rodona . La trobareu a totes les biblioteques. He d'admetre que encara no l'he acabat de llegir, però paga la pena assaborir-la sense presses.  Entre les moltes novetats literàries que es presentaran durant les pròximes setmanes hi ha l'últim poemari de l'estimada i admirada Laura Gonzàlez Ortensi, Matar la mare . He de confessar que vaig tenir el privilegi de llegir aquest recull poc temps abans que l'autora l'enviés al certamen que finalment va rebre, el Joan Duch de J...

S'acaba el cicle escolar i s'acosten les vacances! A la Biblioteca d'Avinyó començarem el juliol amb la cloenda del taller i un petit debat sobre les activitats de l'any vinent. Com ja vaig avançar en l'última sessió, espero que el meu paper sigui més de corrector i orientador que no pas de recitador, perquè de retòrica ja n'he servida prou aquest any. Ara cal concretar projectes personals en forma de reculls, siguin poètics, narratius o mixtos. Els  deures  se'ls haurà de posar cadascú.  Per mitjà d'aquesta breu nota em plau convidar-vos a llegir dues noves incorporacions al web. Es tracta de dos relats, el primer dels quals força antic. És possible que algunes persones ja l'hagin llegit, atès que es tracta d'una narració que vaig incorporar en el recull  Laberints . Es titula  La triangulació del cercle , i és una espècie de monòleg relacionat amb un número ben especial: el tres.   El segon ha estat recentment publicat a la  Revista Ronçana ; e...

  En general, puc fer una valoració positiva d’aquest primer semestre del 2021. En les anteriors entrades al blog ja enumerava alguns èxits en certàmens literaris, i avui n’hi puc afegir un parell més. Entre abril i maig, he rebut els premis Francesc Blancher d’Artés per  Baixamar , Sant Marc de Balsareny per  Interseccions , Conte en Valencià del Puig de Santa Maria per  Orígens , Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana per  Abismes , Josefina Oliveras del Pont de Vilomara i Rocafort per  Balanç  i un segon premi en els trenta-unens Jocs Florals del Raval per  Mons oprimits . Les últimes novetats al web es refereixen a aquests dos últims reconeixements, ambdós obtinguts o atorgats entre el 22 i el 23 de maig. Pel que fa a Mons oprimits , es tracta d’una narració de gènere social, tal com requereixen les bases dels Jocs Florals del Raval, sobre el tràfic d’éssers humans. Pel que fa a Balanç , es tracta d’un recull de deu poemes escrits a partir d...

Fa pocs dies vaig llegir una entrevista molt interessant a l'escriptor Lluís Calvo. A propòsit del seu últim llibre, Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia), Calvo reflexiona sobre la ruptura amb el passat. A tall d'exemple, l'autor parla d'autors oblidats que poden resultar familiars només perquè forneixen plaques identificadores de places i carrers. És un fet consumat el que ell defineix com a  « dictadura del presentisme », és a dir: de prendre com a única referència el moment actual. Es tracta d'un fenomen vinculat a la pressió per assolir l'èxit o el reconeixement de forma immediata. Aquesta necessitat, en part autoimposada i en tot cas accentuada per les xarxes socials, condueix a nodrir-se de titulars minúsculs i efímers. Per tot això, és comprensible que no hi hagi prou temps per recuperar les veus creatives que constitueixen les diverses etapes del fris cronològic de la nostra evolució, tant cultural com social. Entono el mea cu...

  Tot sovint faig petits retocs al web. Són qüestions de format que gairebé sempre deuen passar desapercebudes, però em serveixen per no perdre el tren dels principals canvis que es van incorporant a la infraestructura informàtica que em permet mantenir el portal actiu. Des de fa temps, una de les idees que em balla pel cap és fer destacar la lletra per damunt de les imatges. Al capdavall, un dels objectius principal de www.vambe.cat és posar a disposició de qui ho desitgi obres o treballs de naturalesa diversa, però sobretot literària. En aquest context, pretenc –a mitjà termini– retirar baners i esporgar una mica la brancada de pàgines que integren el lloc web. Això últim no implica eliminar contingut, però sí reorganitzar-lo perquè l’índex no es vegi tan espès. Si encara no he posat fil a l’agulla per implementar aquests canvis, és perquè el temps és limitat. D’altra banda, el passat dia sis d’abril va morir una persona gran que, si bé no era de la família per consanguinitat,...

Estem en plena temporada alta de concursos! Amb la visita posada en la diada de Sant Jordi, els mesos de febrer i març concentren un bon grapat de convocatòries de certàmens literaris en llengua catalana. Encara avui recordo amb una certa enyorança –deu ser cosa de l'edat– la tarda del 22 d'abril del 2005. Aquell divendres, amb un petit poema pel qual professo una estima especial, vaig recollir el meu primer premi en una d'aquestes competicions. Un lapse de dues hores va determinar que aquell primer premi fos el convocat per l'Associació de Dones de 50 i més i el Casal Joan Casanelles, de Barcelona. Aquest va ser, doncs, el primer d'una llista que ara en suma més de trenta. Eren les cinc de la tarda, i a les set estava convocat a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau per recollir un altre guardó, el de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, per un petit recull de tres poemes. Aquella intensa tarda no vaig poder assistir al lliurament d...