Novetats al web (09/10/2022)

Entenc prou bé les lamentacions sobre la manca de temps de les persones que duen a terme o volen emprendre projectes creatius. És complicat perquè, ben mirat, ens exigim molt. Fora de qualsevol context laboral o professional, ningú no ens demana que escrivim, que pintem, que sortim a fotografiar, que ens dediquem a l'artesania o que cultivem un jardí. Tot això és per recrear-nos, per adobar la rutina amb un polsim d'autoafirmació i per gaudir una estona d'allò que més ens plagui fer. Tanmateix, també en aquestes facetes volem innovar, trobar nous estímuls i assolir objectius. Tot això requereix temps. Doncs bé, aquest temps és essència de qualitat de vida en estat pur. Cal trobar-lo i esprémer-lo. Ara bé, com dic, ens autoexigim molt, i això, malauradament, ho complica tot. 

Un recent canvi de lloc de treball m'ha permès millorar en la meva carrera a l'administració pública. Quinze anys després d'haver aprovat les oposicions, he tingut l'opció d'un ascens rellevant, i l'he aconseguit. Com a contrapartida, aquest fet m'obligarà a destinar més temps a la feina que, d'altra banda, té un rigorós marc d'incompatibilitats. M'adaptaré als canvis, però hauré de prioritzar les activitats i relegar una mica més aquelles tasques que no estiguin relacionades amb el món de l'escriptura. En tot cas, em caldrà un cert temps d'adaptació per estar a l'altura de les noves circumstàncies sense perdre pistonada en l'àmbit literari.

Dit això, afegeixo que aquest últim mes ha estat especialment intens. A banda de l'inici del taller d'escriptura creativa a la Biblioteca d'Avinyó, amb molta empenta i bones vibracions, he tingut l'ocasió de presentat dos llibres. El primer consistia en un estudi titulat El pensament etrusc, del bon amic Jordi Rodríguez (Jordi Rauric). El segon ha estat La merienda, l'última novel·la de l'escriptora, i també bona amiga, Júlia Costa. Han estat uns actes molt agradables i jo, per descomptat, us convido a llegir els dos llibres. El primer, us sorprendrà amb una anàlisi profund i unes conclusions ben argumentades sobre aquest poble que va habitar la part central de la península Itàlica entre el segle X i el segle I abans de Crist. El segon, La merienda, us atraparà i us farà somriure amb uns personatges memorables i un mosaic de temàtiques de rigorosa actualitat.  

D'altra banda, el 30 de setembre vaig assistir a l'acte de lliurament dels premis del concurs de microrelats convocat per la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès. Hi estava convocat perquè un text meu, El trofeu, va resultar guanyador d'una de les mensualitats d'aquest certamen. També vaig ser finalista un altre mes amb el microrelat Una pesca antològica. Finalment, s'ha editat un petit recull d'il·lustracions de gravats amb poemes que complementen les imatges. Aquest recull, editat amb motiu de l'exposició titulada L'art del gravat, conté dos poemes meus, titulats Instant i Desintegració. Ja es troben incorporats al web, i us convido a llegir-los.

Amb unes imatges tardorals del Lluçanès, us desitjo que passeu un molt bon mes d'octubre i una bona castanyada!