vambe.cat

En l'última entrada al blog, la del 6 de juny, ja al·ludia a l'inici d'un estiu sec i sufocant. Doncs bé, el cas és que diversos incendis han reactivat el complex laberint d'idees i reflexions sobre com evitar-los. La gestió forestal exigeix dignificar la vida rural i les professions vinculades a aquest entorn. I això incumbeix a tota la ciutadania, no només a les elits.  El consum responsable, el coneixement del territori, l'ús limitat dels recursos naturals i l'assumpció d'un deure amb les generacions futures poden facilitar, almenys en part, que el concepte de sostenibilitat es concreti en accions i fets més enllà de meres intencions. Sortir a passejar amb una bossa per recollir residus plàstics, no alterar els petits ecosistemes de cada entorn i respectar els camps i els tancats del bestiar, per exemple, són contribucions que podem fer sense massa dificultat. El 4 de juliol d'aquest 2022 s'escau novament en dilluns, igual que va succeir el 1994. ...

L'estiu es presenta sec i sufocant! Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), s'ha parlat dels riscos i dels perills dels temps que venen. Malauradament, les previsions són infaustes i l'ésser humà hi haurà contribuït a desdir. Ara cal trobar mecanismes per revertir o atenuar tots aquests efectes negatius derivats del canvi climàtic que s'està produint. Aquest passat mes de maig ha estat força intens en diversos àmbits. Pel que fa a l'activitat literària, vaig recollir el segon premi de poesia en llengua catalana del 34è Concurs Literari de Nou Barris. El text premiat és, precisament, una de les dues últimes incorporacions al web. Es titula De perversions i guerres , versa sobre els conflictes bèl·lics que assolen el nostre petit món (a propòsit de la guerra a Ucraïna) i, si us ve de gust, us convido a llegir-lo.  Veureu que el precedeix la cita d'un magnífic poema de la poetessa i bona amiga Teresa Ribera i Icart, el qual figura inclòs en el recul...

La notícia literària del dia d'avui, 2 de maig de 2022, és que la veterana i admirada escriptora Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Sens dubte, un merescut reconeixement a una trajectòria literària que mereix els millors elogis. Us convido a llegir algunes de les notícies que citen el seu discurs i que aporten reflexions del tot imprescindibles en els temps que vivim: la solitud i l'oblit per part de les noves generacions, el centralisme de Barcelona també en l'àmbit literari, la qualitat de les obres amb independència del gènere... Unes consideracions irrebatibles.  Presumeix, i amb raó, d'haver publicat tants llibres com anys celebra. No és només el nombre, sinó també la qualitat. La primera obra que recordo haver llegit d'ella fou Al meu cap, una llosa , premi Sant Jordi de Novel·la del 1984. Aquesta serà la meva proposta de lectura per a la tertúlia del ...

A les portes d'un Sant Jordi postpandèmia, escric aquesta nova entrada al blog per exposar un petit resum dels actes en els quals compto participar amb motiu d'aquesta diada. Abans, però, faig un petit incís per compartir la bonica experiència d'haver participat en la  segona edició de la Xarxa Poètica de Sant Andreu . El projecte consistia en una convocatòria oberta en la qual s'establia que les obres poètiques que volguessin optar-hi havien de ser molt breus. L'anunci es va difondre a través dels mitjans locals del Districte de Sant Andreu. Un jurat va seleccionar vuit d'aquestes obres, les quals van acabar escrites en diversos murs del districte. Jo hi vaig enviar les següents quatre peces, dues de format lliure i dos haikus: Quan escrius, et descobreixes; quan llegeixes, t’alliberes, i quan penses, et reescrius.  Volant amunt, enmig de les guspires, veuré que el món tan sols és un espectre on s’arreceren les percepcions.   La gota llisca pel nervi de la full...

Aquesta nova entrada al blog serà molt breu. Diverses circumstàncies m'impedeixen disposar del temps necessari per fer una reflexió pausada sobre qualsevol dels temes que desborden l'actualitat, començant per la guerra del govern rus contra Ucraïna. De fet, sobre aquest tema tracta l'única novetat al web que em plau de compartir amb vosaltres. Més endavant m'hi referiré. Em permeto un incís per fer campanya, una cosa poc freqüent en mi. Em refereixo a les pròximes eleccions per escollir el nou president o presidenta de l' Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Reconec que no participo o col·laboro en els actes d'aquesta entitat, malgrat que en soc soci des de fa molts anys. Això sí, en faig una valoració molt positiva, i penso que és, amb tota justícia, l'entitat de referència per a moltes persones que volem dignificar l'ofici d'escriure. Per tant, el meu agraïment absolut a la presidenta sortint, la Bel Olid , a totes les persones ...

Amb pandèmia o sense, l'any continua fent camí. Aquest començament de 2022 ha estat, i encara és, molt absorbent pel que fa a la creació literària. El 2021 vaig començar a treballar en una idea que, de mica en mica, ha anat madurant. Ara ja són unes quantes pàgines, i penso que ja només és qüestió de temps la finalització d'aquesta història.  Serà una novel·la breu, d'unes trenta mil paraules, més o menys com Mort al paradís o El llac de les ànimes . Això sí, amb una novetat substancial si la comparo amb totes les altres novel·les o novel·letes prèvies: en aquesta trama no hi haurà cap assassinat. Això ha estat un repte per a mi, igual que ho va ser quan vaig escriure Acta martyrum , fictícia però inspirada en fets i personatges històrics. No sé si l'obra mereixerà l'aprovació d'algú; en tot cas, em tempta fixar objectius que vagin més enllà de l'acostumada zona de confort. De tot plegat, a veure què en surt. Aquest gener ha estat un més relativament tranqu...

Hem viscut unes festes nadalenques ben singulars. La bona notícia, sanitàriament parlant, és que sembla que s'acosta el pic d'aquesta última onada de COVID (ja no dic el número perquè penso que m'he descomptat). També s'ha parlat de la fusió entre grip i COVID, un híbrid que ha rebut el nom de flurona. En aquest context de pandèmia, de llibertats restringides i d'incertesa econòmica, potser la solució fàcil seria pensar més en el present que en el futur. No ho crec així. Penso que viure el present no ha de ser incompatible amb pensar en el futur, malgrat la duresa del moment que vivim.  La cultura, entesa com la suma de totes les disciplines artístiques, però també com la riquesa intel·lectual d'on brolla la creativitat, té un paper secundari en tot aquest context. El pal de paller de l'evolució (o de la involució, depèn de com es miri) és la salut, tant física com mental. Hi estic d'acord. Així i tot, penso que, pel que fa a la qüestió emocional,  ja ve...