vambe.cat

Amb l'arribada del setembre, encetem un nou cicle laboral o acadèmic. En general, no hi sol haver treva, però convindria que el retorn de les vacances fos gradual. Els experts ho aconsellen, i el sentit comú també. Sigui com sigui, les dates marquen punts de referència inevitables, com succeeix amb la Diada. Un any més, us convido a llegir el poema que he escrit per aquesta ocasió. Ja vaig tenir l'ocasió de llegir-lo el passat 1 de setembre a la concentració de cada dijous a la plaça d'Orfila de Sant Andreu. El poema es titula El país que vull , i està inspirat en el cèlebre poema La casa que vull , de Joan Salvat-Papasseit. El trobareu a l'apartat Diades , juntament amb els versos escrits amb motiu de diades anteriors. Quant a les vacances, puc dir que enguany he visitat diversos llocs emblemàtics de Catalunya: la Cerdanya, l'Alt Empordà, la Segarra, la Noguera, el Solsonès, la Conca de Barberà... Permeteu-me dos incisos, només, pel seu vessant literari.  En primer...

  No penso contínuament en el pas del temps. Simplement, m'adono que passa de pressa quan alguna batzegada em fa veure que soc mortal, que som efímers. Recordaré aquest passat juliol per la pèrdua de dues persones estimades. L'una, a Prats de Lluçanès. L'altra, a Barcelona.  El càncer va segar la vida al Jaume, una persona que predicava amb l'exemple i que s'havia guanyat l'estima dels seus nets, que també són els meus nebots. La relació amb el Jaume hauria pogut ser distant, perquè de fet no ens unia cap vincle de consanguinitat, però el cas és que, gràcies a ell, vaig visitar i conèixer diversos llocs de la península: Aragó, La Rioja, Portugal... En conservo moltes fotografies i bons records. I tot just quinze dies després, els mitjans de comunicació es feien ressò del traspàs de la Núria Feliu . Ens havíem vist en poques ocasions, però les suficients per saber que era una persona compromesa i disposada a fer feliç a la gent. El 2012, pocs mesos abans de tanca...

En l'última entrada al blog, la del 6 de juny, ja al·ludia a l'inici d'un estiu sec i sufocant. Doncs bé, el cas és que diversos incendis han reactivat el complex laberint d'idees i reflexions sobre com evitar-los. La gestió forestal exigeix dignificar la vida rural i les professions vinculades a aquest entorn. I això incumbeix a tota la ciutadania, no només a les elits.  El consum responsable, el coneixement del territori, l'ús limitat dels recursos naturals i l'assumpció d'un deure amb les generacions futures poden facilitar, almenys en part, que el concepte de sostenibilitat es concreti en accions i fets més enllà de meres intencions. Sortir a passejar amb una bossa per recollir residus plàstics, no alterar els petits ecosistemes de cada entorn i respectar els camps i els tancats del bestiar, per exemple, són contribucions que podem fer sense massa dificultat. El 4 de juliol d'aquest 2022 s'escau novament en dilluns, igual que va succeir el 1994. ...

L'estiu es presenta sec i sufocant! Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), s'ha parlat dels riscos i dels perills dels temps que venen. Malauradament, les previsions són infaustes i l'ésser humà hi haurà contribuït a desdir. Ara cal trobar mecanismes per revertir o atenuar tots aquests efectes negatius derivats del canvi climàtic que s'està produint. Aquest passat mes de maig ha estat força intens en diversos àmbits. Pel que fa a l'activitat literària, vaig recollir el segon premi de poesia en llengua catalana del 34è Concurs Literari de Nou Barris. El text premiat és, precisament, una de les dues últimes incorporacions al web. Es titula De perversions i guerres , versa sobre els conflictes bèl·lics que assolen el nostre petit món (a propòsit de la guerra a Ucraïna) i, si us ve de gust, us convido a llegir-lo.  Veureu que el precedeix la cita d'un magnífic poema de la poetessa i bona amiga Teresa Ribera i Icart, el qual figura inclòs en el recul...

La notícia literària del dia d'avui, 2 de maig de 2022, és que la veterana i admirada escriptora Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Sens dubte, un merescut reconeixement a una trajectòria literària que mereix els millors elogis. Us convido a llegir algunes de les notícies que citen el seu discurs i que aporten reflexions del tot imprescindibles en els temps que vivim: la solitud i l'oblit per part de les noves generacions, el centralisme de Barcelona també en l'àmbit literari, la qualitat de les obres amb independència del gènere... Unes consideracions irrebatibles.  Presumeix, i amb raó, d'haver publicat tants llibres com anys celebra. No és només el nombre, sinó també la qualitat. La primera obra que recordo haver llegit d'ella fou Al meu cap, una llosa , premi Sant Jordi de Novel·la del 1984. Aquesta serà la meva proposta de lectura per a la tertúlia del ...

A les portes d'un Sant Jordi postpandèmia, escric aquesta nova entrada al blog per exposar un petit resum dels actes en els quals compto participar amb motiu d'aquesta diada. Abans, però, faig un petit incís per compartir la bonica experiència d'haver participat en la  segona edició de la Xarxa Poètica de Sant Andreu . El projecte consistia en una convocatòria oberta en la qual s'establia que les obres poètiques que volguessin optar-hi havien de ser molt breus. L'anunci es va difondre a través dels mitjans locals del Districte de Sant Andreu. Un jurat va seleccionar vuit d'aquestes obres, les quals van acabar escrites en diversos murs del districte. Jo hi vaig enviar les següents quatre peces, dues de format lliure i dos haikus: Quan escrius, et descobreixes; quan llegeixes, t’alliberes, i quan penses, et reescrius.  Volant amunt, enmig de les guspires, veuré que el món tan sols és un espectre on s’arreceren les percepcions.   La gota llisca pel nervi de la full...

Aquesta nova entrada al blog serà molt breu. Diverses circumstàncies m'impedeixen disposar del temps necessari per fer una reflexió pausada sobre qualsevol dels temes que desborden l'actualitat, començant per la guerra del govern rus contra Ucraïna. De fet, sobre aquest tema tracta l'única novetat al web que em plau de compartir amb vosaltres. Més endavant m'hi referiré. Em permeto un incís per fer campanya, una cosa poc freqüent en mi. Em refereixo a les pròximes eleccions per escollir el nou president o presidenta de l' Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Reconec que no participo o col·laboro en els actes d'aquesta entitat, malgrat que en soc soci des de fa molts anys. Això sí, en faig una valoració molt positiva, i penso que és, amb tota justícia, l'entitat de referència per a moltes persones que volem dignificar l'ofici d'escriure. Per tant, el meu agraïment absolut a la presidenta sortint, la Bel Olid , a totes les persones ...