vambe.cat

Com que el 2025 promet ser un any mogut a escala internacional, procurarem viure'l amb tanta calma com es pugui a escala local. Això sí: caldrà estar amatents per no caure en la trampa d'acceptar determinades situacions com a mals menors. En tot cas, comencem l'any amb la proclama dels Obeses: ens en sortirem! Abans d'entrar en matèria amb l'activitat d'aquest mes i la novetat al web, vull manifestar la meva alegria i el meu agraïment pels dos èxits d'aquests últims dies. D'una banda, la presentació de Vides tranquil·les a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu. L'acte, molt concorregut (hi van acudir una cinquantena de persones), va ser magníficament conduït per la Mercè Bonet i el Pep Salvat, amb la intervenció sorpresa de la Montse Assens. Us n'adjunto algunes fotografies. El segon èxit és l'extraordinària acollida de la nadala d'enguany, Temps era temps... Els accessos al web aquest passat desembre van experimentar un augment ...

L'any ha passat rabent, i ja tornem a tancar el cicle amb unes noves festes de Nadal. Un any més, mantinc la tradició d'escriure uns versos que em plau compartir amb vosaltres.  El vídeo d'enguany, amb una picada d'ullet a les puntaires de Prats de Lluçanès, compta amb imatges cedides per la Fina Crispí Rovira. Algunes imatges resultaran familiars a pradenques i a pradencs. Pel que fa al petit homenatge en forma de citació, la decisió ha estat difícil. Aquest 2024 han traspassat persones molt notables en el món de la cultura, entre les quals els poetes Àlex Susanna i Josepmiquel Servià. Finalment, el text escollit és una reflexió de l'actriu Maggie Smith (1934-2024), una gran mestra de l'humor sarcàstic. Com vaig comentar en els versots de l'any passat, dedicats a Francisco Ibáñez (1936 - 2023), « que l'humor no falti a casa –a cap casa, si pot ser– ».  I pel que fa al poema, és un petit conte de Nadal que he titulat Temps era temps... Que el nou any ens...

Recta final de l'any! El novembre ha estat un altre mes intens d'activitats, a banda dels assajos teatrals. El dimecres 6 de novembre, malgrat la tempesta intensa que es va desfermar a la Catalunya central, vam poder presentar Vides tranquil·les a la Biblioteca d'Avinyó. Va ser un bonic retorn a casa, amb bona companyia i un públic molt implicat i participatiu. Gràcies, un cop més, per ser-hi! I tot just tres dies més tard, en el marc de la trobada literària Oló de Lletres , vaig tenir l'ocasió de presentar novament Vides tranquil·les . Val a dir que aquest festival ha rebut recentment el guardó Empremta dels Premis Lacetània , la qual cosa demostra que és un projecte d'interès i de futur. Gràcies a totes les persones que el fan possible, començant per l'escriptora Miracle Sala .  Els últims quinze dies de novembre han estat marcats pels XLVI Jocs Florals de la Tardor, organitzats per l'Associació Coordinadora d'Activitats per la Gent Gran (ACA). Novame...

El món s'ha aturat a les comarques centrals del País Valencià. Avui, a rajaploma, he escrit uns mots que he titulat Un dol llarg . Fa curt, però la poesia surt com surt. Espero que tornin els dies clars i que, en el futur, la memòria no enterri en l'oblit la duresa d'aquests dies demolidors. Hauria volgut començar amb la retòrica habitual dels meus articles al blog, però m'ha semblat escaient començar per aquest principi. En tot cas, sí que vull fer repàs de l'octubre, un mes farcit de moltes activitats, i comentar l'agenda prevista pel novembre. Les últimes representacions de 3 físics han estat tot un èxit. Actrius i actors hem gaudit amb les darreres funcions d'aquesta obra, i això s'ha notat, crec, en el resultat final: menys errors, millor sincronització i doble tanda d'aplaudiments! Si voleu recordar algunes de les escenes d'aquesta obra, us convido a visionar-les a YouTube : També ha estat un èxit absolut tant la III Trobada de Cultura Pop...

Arran d'una visita a Roma aquest passat mes de setembre, he tingut ocasió de veure, in situ, un dels escenaris de la novel·la Acta martyrum . Es tracta de l'església de San Giorgio in  Velabro, un temple catòlic que, malgrat la  història que el precedeix i el lloc on es troba erigit, la part més antiga de Roma, resta molt allunyat de la magnificència sumptuària de les grans basíliques de la capital italiana. Aquesta església, que es troba sota la jurisdicció de la parròquia de Santa Maria del Pòrtic, a Campitelli, està situada a prop del Fòrum Romà, l'illa Tiberina, la Cloaca Màxima i la famosa Boca de la Veritat, penjada al porxo d'una altra església pròxima, Santa Maria in Cosmedin. El temple de San Giorgio in Velabro apareix esmentat a partir de la pàgina 100 de l'edició impresa d' Acta martyrum . A la pàgina 115 hi consta una breu descripció del reliquiari, un text que vaig elaborar a partir d'imatges i d'informacions diverses que havia cercat a Inte...

Amb l'arribada del setembre, comença el cicle del nou curs. Aquest any, amb diversos canvis. El Taller d'Escriptura Creativa d'Avinyó queda en mans de l'escriptora  Noemí Morral . Jo estic i estaré sempre a disposició de la Biblioteca d'Avinyó i de qualsevol altra biblioteca que em reclami. De fet, després de la presentació de Vides tranquil·les  aquest passat 1 de setembre a Prats de Lluçanès, queda pendent la presentació d'aquesta novel·la a la Biblioteca d'Avinyó (novembre) i a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, de Sant Andreu (desembre). Ja faré algun recordatori a mesura que s'acosti la data. En relació amb Vides tranquil·les , us convido a veure el vídeo amb la sinopsi de la història . La cançó de fons que podreu sentir és La Coupo Santo , considerat un himne a la Provença. Té una història singular que us convido a conèixer, ja que recull l'agermanament catalano-provençal revifat el segle XIX gràcies, entre altres, a Víctor Balaguer i Fre...

  Aquest juny ha estat molt especial. D'una banda, s'ha presentat a Alberic el meu nou llibre, una novel·la titulada Vides tranquil·les , que l'any passat va rebre  el premi Rafael Comenge Dalmau de Narrativa en la cinquantena edició dels Premis Literaris d'Alberic . En els pròxims mesos es programaran altres presentacions a Prats de Lluçanès, Avinyó i Sant Andreu de Palomar.  El clímax, tanmateix, va tenir lloc amb la cloenda del curs 2023-2024 del taller d'escriptura creativa d'Avinyó. Un clímax amb molts obsequis i bons records, inclosa una cançó en viu i en directe! Després de més de cinc anys conduint el taller, era el moment de fer un pas al costat. Estic molt content de cedir el testimoni a l'escriptora  Noemí Morral , que farà una excel·lent tasca al capdavant del taller. Per cert, la seva novel·la Una mort i trenta-tres vides , que l'any passat va rebre el Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, ja ha assolit la segona edició. Enhorabon...