Novetats al web (04/11/2020)

 

Les restriccions i limitacions d’aquestes setmanes, que sens dubte s’allargaran en el temps, passen factura a l’estat anímic de tothom. És una època difícil i tot se’n ressent, també la cultura. Una de les iniciatives en què he participat aquests últims dies ha estat la marató poètica #PeetMeNotLeave. El repte consistia a escriure i publicar, durant vuit dies consecutius, un poema diari. M’hi vaig sumar i el resultat, si us ve de gust llegir-lo, el podeu trobar clicant a https://www.vambe.cat/obres/PeetMeNotLeave. Com deia, els factors anímics incideixen en la creació literària, sobretot en la poètica. Resulta difícil escriure poemes alegres, divertits, dinàmics o abracadabrants si el context és el d’un desànim col·lectiu com el que estem vivint. Sens dubte, temps millors arribaran.

Una de les problemàtiques d’aquests dies ha estat la dels premis literaris. Moltes d’aquestes convocatòries han quedat cancel·lades o posposades. N’hi ha que s’han mantingut, és clar, però sense la difusió o el reconeixement que mereixerien. En aquest sentit, es va poder celebrar l’acte de lliurament dels premis literaris Grau Miró, en què vaig rebre un tercer premi per tres haikús titulats Bonança (i que podeu llegir clicant a https://www.vambe.cat/obres/Bonanca). L’acte, tanmateix, no va poder gaudir del lluïment d’altres edicions. Menys sort hi ha hagut amb els XXX Jocs Florals del Raval, en què no s’ha pogut celebrar la jornada de Lliurament dels Premis prevista pel 17 d’octubre de 2020. En aquest cas, un relat meu titulat Història d’un crepuscle ha resultat guardonat amb el segon premi de prosa, una distinció que he rebut avui, en privat, a la seu de l’entitat que convoca el guardó, l’Associació Institut de Promoció de la Cultura Catalana.

 

Acabo aquesta nova entrada al blog amb un petit tast d’aquesta narració, Història d’un crepuscle, que està precedida per uns versos interpretats per l’admirada Teresa Rebull. Si us agrada, la trobareu íntegrament en aquest web. Molts ànims, salut i sort!

 

«Jo sé que un dia
ens trobarem tu i jo,
nets d’hipocresia
vençuda per l’amor.»

 

Lletra de Josep Sebastià Pons

interpretada per Teresa Rebull

 

La tia Cèlia era algú molt singular. L’anomenava «tia» o «tieta» malgrat que, en realitat, era germana de l’avi Romà i, per tant, era una bestia. Feia gala de la seva solteria i sempre ens va oferir una vida amable, discreta i complaent. Era optimista de mena i amenitzava sovint les converses amb les aficions que més l’omplien: la jardineria, el voluntariat social i la cuina. Qui no s’havia llepat els dits amb les coques, els flams i els pastissos de xocolata que portava a les celebracions! Eren una autèntica delícia.

Amb noranta anys complerts, va contractar una senyora perquè l’ajudés a casa. Ella, tanmateix, no va deixar el timó de la nau fins que el cos li va dir prou. Un atac de feridura la va privar del moviment i de la parla. Els últims mesos els va passar en un centre sociosanitari amb vistes al mar. Veure-la en aquell estat em consumia, ja que gairebé no ens podíem comunicar, però almenys somreia en albirar l’horitzó quan la portava a passejar. Va morir com un pollet un capvespre de maig, el seu mes preferit.

Tot el patrimoni que posseïa –l’apartament del Raval, la casa de Roses i uns petits estalvis– em fou adjudicat d’acord amb el testament que va deixar. Es pot dir que no va ser cap sorpresa. Manteníem una molt bona relació i m’ocupava dels seus assumptes des de feia temps. Solia repetir: «Eloi, quan jo traspassi, tot serà per a tu.» Llavors m’hi tornava retraient-li que verbalitzés aquella mena d’expressions. Com que soc una mica aprensiu, defujo parlar de la mort. El cas és que la bona dona va complir la paraula i, un any després del seu multitudinari funeral –era tota una institució!–, ens vam instal·lar a la casa de Roses, una petita torre amb jardí situada a pocs metres de la platja. D’altra banda, la Laia i jo vam acordar que el pis del carrer del Carme esdevindria el nostre niuet d’amor al rovell de l’ou.

 

Si el voleu acabar de llegir, cliqueu a https://www.vambe.cat/obres/historia-dun-crepuscle