Novetats al web 05/02/2023

 

Escric aquesta nova entrada al blog el dia de Santa Àgata, patrona de Prats de Lluçanès. Tal dia com avui de fa tres-cents nou anys (el Tricentenari ens comença a quedar lluny), les trobes borbòniques de Felipe V van arrasar i cremar, per primer cop, la vila de Prats de Lluçanès. Dic «per primer cop» perquè aquell mateix any hi van tornar. De resultes d'aquella feta, van quedar poques cases dempeus. Tan poques que es podien comptar amb els dits d'una mà. 

Temps a venir, Santa Àgata es va convertir en la patrona de Prats, tot un símbol de resistència i de memòria col·lectiva. Cada cinc de febrer, al migdia, es rememora aquella tragèdia amb un repic de campanes d'una hora llarga. Aquests últims anys, la diada es completa amb altres actes per recordar tot el que es va perdre aquell fatídic moment en què el rei borbó va vèncer a sang i fetge.

Tanco aquest parèntesi d'història amb una invitació. El pròxim dissabte, 11 de febrer, tindrà lloc la ruta literària organitzada per la Biblioteca d'Avinyó, amb el suport de la Regidoria de Cultura i de Vins Abadal, entre d'altres. Els membres del taller llegiran diversos textos a cadascun dels llocs per on discorrerà la ruta. El punt de partida serà la barraca de pedra seca del pati de l'Escola Barnola, a dos quarts de dotze del matí. Des d'allà, ens adreçarem a diversos llocs del poble relacionats amb el món de la viticultura: cal Vilarasau, les tines de cal Tutó (Centre Cívic, Espai Matiners), cal Colom i l'era de Cal Verdaguer, on es degustarà un tast de vins a càrrec de Vins Abadal. Tothom serà benvingut a aquesta ruta literària, de la qual us n'adjunto el cartell més avall.

I ja que he començat parlant d'història, em permeto un petit incís nostàlgic. Aquest 2023 es compleixen ni més ni menys que vint anys de la publicació del meu primer llibre, Del Lluçanès, del pas del temps i personals. Va ser una experiència agredolça de la qual em quedo amb els millors records possibles, començant per la Pilar de la Llibreria Arca, que em va animar a fer el pas endavant. La Gina Canal em va presentar el llibre en una sala de Cal Bach plena de gom a gom, la qual cosa resultava aclaparadora per una persona de vint-i-un anys que encara no havia obtingut cap reconeixement ni sabia de què anava tot això de l'escriptura. 

Coincidint amb aquest vintè aniversari, enguany tinc la intenció d'editar un recull de poemes titulat Cels i mars. Serà un recull de poemes premiats al llarg d'aquests vint anys. La publicació anirà a càrrec de l'Associació de Relataires en Català, l'ARC, i comptarà amb un pròleg de la Montse Assens i un epíleg del Ferran Planell. També tinc la intenció de presentar aquest llibre mitjançant un recital poètic que espero poder fer, si pot ser acompanyat, a Lluçà i a Prats de Lluçanès. Ja n'informaré quan arribi el moment.

També comparteixo amb vosaltres una altra bona nova, i és que he tingut el privilegi de prologar l'últim llibre de la poetessa Imma Fuster i Tubella, Instants de foc i glaç (Parnass Ediciones). El recull, escrit amb el cap i amb el cor, és un poemari magnífic en què la musicalitat poètica conviu amb uns missatges clars i directes, nascuts de l'observació atenta i de la reflexió profunda. Com dic en el pròleg, els versos destil·len el compromís de l'autora amb la gent, els sentiments, la memòria i el poble. He gaudit moltíssim llegint-lo i em sento afortunat d'haver rebut l'oferiment de prologar-lo.

I ara sí, acabo amb l'única novetat al web, que també data de fa vint anys. A part d'aquell primer llibre, un xic naïf i força condicionat per l'afany de voler quedar bé, aquell 2003 també vaig participar en el primer premi de poesia de La Catalana de Lletres de Catalunya Cultura, organitzada per l'escriptor i periodista Jordi Cervera i Nogués. Doncs resulta que vaig ser un dels finalistes d'aquell certamen amb el poema titulat Si jo pogués volar. Aquella composició fou la peça que tancava el recull del poemari editat per Cossetània el novembre del mateix 2003. He d'admetre que he recuperat el poema gràcies al llibre, ja que no en conservava cap còpia. 

Els versos de Si jo pogués volar són l'única novetat al web d'aquest segon mes de l'any. Espero que en gaudiu i, en tot cas, desitjo que el febrer us aporti bones lectures i bons moments!