Novetats al web (5/06/2023)

Després de dos mesos d'intensa activitat, el juny comença amb l'expectativa, més o menys pròxima, de la pausa estival. Tanmateix, això no vol dir que l'agenda quedi buida d'actes. En tinc uns quants de programats al llarg d'aquest mateix mes. 

Després del recital d'homenatge a Anna Dodas i de la participació en els Espais de Poesia d'Alella, aquest dijous, 8 de juny, a dos quarts de vuit de la tarda, intervindré a la concentració que l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Andreu organitza a la plaça d'Orfila. Tot i que ja soc un assistent habitual a aquestes trobades, he acceptat la invitació de prendre-hi part com a persona convidada. 

D'altra banda, el dissabte 10 de juny, a les sis de la tarda, tindrà lloc una nova lectura del Refugi poètic. Es tracta d'un recital de poemes sobre la guerra civil que dura, aproximadament, una mitja hora. La lectura anirà a càrrec del grup de teatre solidari Somni'ts. En aquesta ocasió, tal com va succeir el passat 18 d'abril, hi tornaré a col·laborar.

A banda d'aquests actes, a la Biblioteca d'Avinyó tancarem el curs anual del taller d'escriptura creativa. Ens queden dues sessions: la del pròxim divendres 9 de juny, que dedicarem a fer una roda de lectures, i la del dia 30 d'aquest mes, quan farem la cloenda. Al llarg d'aquest curs, hem rebut la visita de quatre escriptors: Albert Canadell Vilalta (4/11/2022), Josep Riera i Herms (17/02/2023), Xavier Mas Craviotto (14/04/2023) i Sílvia Romero i Olea (26/05/2023). A totes aquestes persones, moltes gràcies per les vostres aportacions!

Pel que fa a les novetats al web, hi trobareu un poema titulat Un gegant ha mort. Permeteu-me que, breument, us expliqui la història d'aquests versos. 

Un dia del passat mes d'abril, des del balcó de casa, em vaig adonar que el pi més eminent i veterà del bosc mostrava un inquietant to marronós. I les setmanes posteriors van confirmar l'ocàs. El pi, amb un tronc que no es pot abraçar de tan gruixut com és i una capçada de més d'un segle –ja era així de gran quan els avis es van instal·lar a la Casa Nova, ara fa més de cinquanta anys–, ha dit prou i s'ha assecat per sempre. 

He d'admetre que m'ha entristit la mort d'aquest gegant, ja que alguns dels meus primers records arrelen ben a prop d'ell. Al voltant d'aquest arbre era on, de petit, em portava la iaia per tenir-me entretingut. De passada, m'ensenyava les plantes del bosc i em feia jugar amb les pinyes i els branquillons. Amb la pèrdua d'aquest pi, les dues grans alzines centenàries de la Casa Nova estan, avui, una mica més soles.

Tornant a les novetats del web, també hi trobareu un microrelat i dos poemes antics a l'apartat Miscel·lània del Lluçanès. Aquests versos, que ja ni recordava que els havia escrit, els he pogut rescatar gràcies al recull Festes dels ex-veïns; vint anys de poemes (1987 - 2006), editat el 2007 per la Parròquia de Santa Maria de Lluçà. De tant en tant, la prestatgeria dona sorpreses com aquesta.

Un cop més, mil gràcies per les vostres lectures! I pel que fa a les fotos que trobareu més avall, val a dir que la pluja, molt benvinguda, és el seu mínim comú denominador.