vambe.cat

Enguany, l'ambient estival s'ha avançat unes setmanes. Potser per això, encara ve més de gust pensar en l'estiu, el moment del recés per començar amb les piles ben carregades quan arribi la tardor. Amb tot, el juny encara arribarà carregat d'actes culturals, més i tot que el maig, que ja és dir.  En aquest mes que acabem de deixar enrere he participat en tres actes culturals. El primer, l'acte de lliurament de premis del II Concurs Històries per a no oblidar , convocat per la Societat Cultural i Esportiva La Lira. D'aquest acte, que va tenir lloc el dissabte 9 de maig al matí, en va quedar una certesa inapel·lable: amb canvis o no, l'any que ve hi tornarem! Els poemes d'enguany han destacat per una gran qualitat, i els guanyadors s'han decidit per qüestions de matisos. És per això que, en pròximes edicions, des de l'organització del certamen batallarem perquè les obres premiades es puguin publicar. El dimecres 13 de maig, també vaig tenir ocasió ...

Em permeto la llicència de començar aquesta nova entrada al blog amb una dedicatòria. A principis d'abril va acabar el seu viatge entre nosaltres un company del Taller d'Escriptura Creativa d'Avinyó, en Jesús Alises . D'ell, sempre havia admirat la saviesa que desprenia i aquell somriure murri que esbossava de tant en tant. La seva afabilitat, naturalitat i bona sintonia amb tothom es combinaven amb un ventall de facetes artístiques que anaven des de la música a l'escriptura passant pel dibuix.  Conjuntament amb el Xavier Muñoz, van musicar el meu poema de Nadal del 2024, Temps era temps . Em va fer molta il·lusió perquè, que jo recordi, ha estat la segona vegada que algú s'ha pres la molèstia de musicar un poema meu (i de la primera ja fa vint anys!). Et trobarem a faltar, Jesús. Però, com molt bé ha dit una altra companya del Taller, hem tingut la gran sort d'haver-te conegut. Em surt de dins, per tant, que les novetats al web de les quals parlaré en aques...

El març ha acabat amb la Setmana Santa, i aquest any he decidit desconnectar durant tots aquests dies. Un descans necessari per encarar uns mesos (abril, maig i juny) que acostumen a treure el nas amb moltes propostes per explorar. Si bé aquest any no compto estar en cap parada de Sant Jordi, ja que no tinc cap novetat literària per oferir (el meu últim llibre continua sent Vides tranquil·les ), compto participar en un recital poètic amb els bons amics Marc Freixa s i Mireia Pujol . L'acte està previst pel pròxim 23 d'abril, a les 11 del matí, a la plaça de l'Església de Martorell.  I què puc dir d'aquest març? Ha estat un mes també ben entretingut, amb el recital poètic i musical del dia 23 a Premià de Mar, per commemorar el Dia Internacional de la Poesia, i amb la primera temporada teatral de Kabaret Kumbaià , que ha estat tot un èxit. Tant si us l'heu perdut com si el voleu tornar a viure en directe, sapigueu que el repetirem el pròxim mes d'octubre.  El 19 ...

Aquest febrer ha estat un mes intens d'activitats, celebracions i trobades, a més a més d'actes cívics per reclamar drets socials i de país, com el d'un transport ferroviari digne. Precisament el 7 de febrer, dia de les manifestacions, vaig rebre a Viladecans un reconeixement singular: la investidura com a cavaller de justícia dels Homes i Dones de Paratge de Catalunya. Va ser un acte senzill, però formal i protocol·lari.  Una de les principals virtuts d'aquest acte és recordar la nostra història nacional, que té més de mil anys, i la figura d'aquells personatges que van jurar lleialtat a Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona (947 a 992 o 993) i comte d'Urgell (948 a 992 o 993). Aquest comte, que va passar a la història per negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet, va destacar pel seu perfil diplomàtic i per la fundació de l'Estament dels Homes de Paratge, sota el lema de Fe, Pàtria i Llibertat. Amb agraïment, doncs, v...

Any de neu, any de Déu!  Per Sant Vicenç, l'aigua corre pels torrents. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Refranys que aquests dies van de boca en boca, propagats per una meteorologia que, pel que fa a mi, m'ha traslladat unes quantes dècades enrere, quan era habitual que la neu enfarinés el Lluçanès un parell o tres de cops cada hivern. El canvi climàtic avança, i potser per això m'ha sorprès aquest gener tan convencional, tan clàssic, tan fred i humit. Val a dir que només per l'aigua i la bona saó, ja hi firmo! Però aquest gener no només serà recordat pel fred, sinó també pels accidents ferroviaris i la implosió d'anys i més anys de colonialisme imperialista, d'allò que en termes més eufemístics s'anomena «dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya». El 7 de febrer, a les dotze del migdia, està prevista una manifestació que té per objectiu posar el focus en l'arrel del problema i dir, un cop més, pro...

El 2026 ha començat convuls i amb alguns comiats, entre els quals el de l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (1933 - 2026) i el del poeta berguedà Climent Forner  (1927 - 2026). A mossèn Climent Forner el vaig conèixer personalment el 6 de juliol del 2013, amb motiu del XIX encontre literari 3 veus 3 estils   a Sant Pere de Casserres . Puc dir que el vaig sorprendre recitant de memòria un poema que ell mateix havia escrit anys abans, per encàrrec dels organitzadors de la festa anual de la família Pujol, de la qual formava part, per adopció, l'àvia Núria. Era un poema tan ben trenat i rimat que, sense pretendre-ho, el vaig rellegir unes quantes vegades i encara el tinc gravat a la memòria. Deia així:  « Si el nom Pujol significa / un puig petit, els Pujol / ja formem una muntanya / cim de cims, molt alterós. / Entre tots, pares i avis, / fills i nets, germans, nebots / cosins i tota la resta / aixequem, graó a graó, / una torre alta, tan alta / que a Valls no la fa...

  I ja en van trenta, que no són pocs! Ha plogut molt des d'aquell verset del 1996, tan senzill com descriptiu.  « Nadal, joiós Nadal,  un estel t'il·lumina.  Jesús neix al portal  amb Josep i Maria ... » De l'espiritualitat als paisatges lluçanesos, després el vessant social, la nostàlgia, la tristor d'alguns anys una mica més foscos, més tard els tòpics nadalencs i aquests últims anys, versots humorístics i rondalles.  El poema d'enguany segueix les petjades del conte en vers de l'any passat, Temps era temps , però amb la taula com a epicentre d'aquests dies. I la composició audiovisual s'ha elaborat amb imatges cedides per la Maria Àngels Parareda , que ens proposa un viatge al passat per viure amb més sentit el nostre present. I un any més, el compta amb una citació prèvia com a petit homenatge a algú traspassat aquest 2025. Ja que la proposta d'enguany és donar un cop d'ull enrere, m'ha semblat escaient que la citació fos d'un humori...